Sant Jaume, una festa per la retrobada

La festa de Sant Jaume està directament relacionada amb l'últim i definitiu repoblament de l'illa, que es va consolidar al segle XVIII, i també amb la conquesta catalana de les Pitiüses, que va tenir lloc el 1235

Església de Sant Francesc (Foto: Fotos Antigues de Formentera)

La festa de Sant Jaume sempre ha set una de les celebracions més importants de Formentera. La importància d’aquesta festa es deu a raons històriques i està estretament relacionada amb el repoblament de Formentera per part dels eivissencs que vingueren del quartó de Santa Eulària i amb la Conquesta Catalana de 1235.

L’historiador de Formentera, Santiago Colomar, explica que el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, és una celebració que té el seu origen a l’illa d’Eivissa, en concret al quartó de Santa Eulària i que amb el repoblament de Formentera amb els primers visitants eivissencs s’exporta aquesta festa. «Quan Marc Ferrer porta gent d’Eivissa a poblar Formentera, una gran part són d’aquell quartó. Per tant, d’aquesta manera venen a Formentera Jaumes i ve també la Festa de Sant Jaume, la tradició de celebrar la festa, ja que a Eivissa era l’únic lloc on se celebrava», explica Santiago Colomar.

Segons el doctor en història, Santiago Colomar, s’escull aquest dia perquè els nobles de l’època, els senyors feudals que durant l’època medieval van governar el quartó de Santa Eulària, es deien Jaume. «Un quartó d’Eivissa va acabar sent del Rei Jaume I i després, quan es va independitzar el regne de Mallorca, aquest quartó va passar a ser de Jaume II i després de Jaume III. Per tant, al segle XIII i XIV hi va haver una part d’Eivissa que el seu senyor feudal, perquè hem de recordar que els reis eren també senyors feudals, es deien Jaume. Per tant, a Santa Eulària, segurament aquest nom va començar a ser molt popular, és l’única banda d’Eivissa que se celebra Sant Jaume i és l’única banda d’Eivissa on Jaume era un nom distintiu».

La ballada i la processó sempre s’havien fet per celebrar la diada de Sant Jaume

Un dia per la retrobada

La celebració del dia de sant Jaume va servir durant molts anys de retrobada entre els eivissencs que al llarg dels anys es van anar establint a Formentera i els seus parents de l’illa veïna. Segons l’historiador, Santiago Colomar, fins a principis del segle XX hi havia un estret parentesc entre les famílies eivissenques establertes a Formentera i els seus familiars eivissencs. Per tant, la festa de Sant Jaume permetia als eivissencs venir a veure als parents de Formentera. Segons l’historiador, la continuïtat de la festa s’explica també pel llarg procés d’establiment dels eivissencs a l’illa de Formentera. «El repoblament de Formentera es va fent al llarg del segle XVIII. Hi ha famílies que igual venen el 1700, altres el 1750, altres arriben el 1790 i, si estem parlant de gent que ve d’Eivissa el 1790, l’any 1900 han passat 110 anys i són tres generacions i poden ser parents perfectament encara», explica Santiago Colomar. Per tant, segons l’historiador, a principis del segle XX el parentesc estava encara viu entre gent de Santa Eulària i gent de Formentera i per això venien per Sant Jaume a veure els parents.

Durant molt de temps la diada de Sant Jaume va servir per mantenir i reforçar els lligams que hi havia entre les famílies eivissenques originàries i les que s’havien establert a la Pitiüsa menor i aquest costum es va mantenir fins que els llaços de parentesc desaparegueren.

Avui en dia encara hi ha testimonis que recorden com la festa de Sant Jaume servia de motiu de retrobada entre els parents d’Eivissa i els de Formentera. Andreu Ferrer, de ca n’Andreu, recorda aquest fet: «El tema dels familiars jo l’he conegut amb la meva família. En el meu cas eren unes cosines de la meva àvia, tot i que eren més aviat de la mateixa edat de la meva mare, i aquestes cosines normalment per Sant Jaume venien a Formentera i venien a casa. També coincidia que el meu pare es deia Jaume i sempre fèiem un dinar de família i era bastant freqüent veure gent eivissenca que venia a fer Sant Jaume a Formentera».

L’exjutge de Pau de Formentera, Toni Tur, ‘Toni Xica’, de 97 anys, també confirma que el dia de Sant Jaume servia als eivissencs per veure als seus parents de Formentera. «Nosaltres som descendents de Sant Josep, venien josepins, cosins del meu pare i moltes vegades menjaven a casa i es feia la reunió de família. Record que passaven el dia sencer i llavors se n’anaven. Llavors no hi havia vaixells com ara, eren pocs i devien venir amb trajectes contractats que els esperaven també per tornar cap allà. Els nostres parents de sant Josep, la tarda del dia abans de Sant Jaume ja venien a Formentera», recorda Toni Xica.

Els eivissencs visitaven per Sant Jaume als seus parents de Formenterra (Foto: Fotos antigues de Formentera)

Un dia de germanor entre eivissencs i formenterencs

Toni Tur, ‘Toni Xica’, recorda que la diada de Sant Jaume sempre ha set a Formentera una de les festes més respectades, un dia on tots els comerços estaven tancats i que permetia gaudir plenament a la gent de l’illa de tota la festa programada. Una missa, una processó i una cantada pagesa eren elements d’aquesta festa que durant dècades han estat presents per aquesta celebració. «La festa es feia a base de tambor i flauta, es feia ball pagès. La ballada es feia al pati de l’Església i venien molts de venedors de cacauets, de torrons i dolços per la joventut. Eren venedors que venien d’Eivissa i d’altres llocs de més lluny com València. També se solia fer una cantada al pati de l’Església però primer es feia al cafè de Can Rafal i també a Can Platé i venien cantadors d’Eivissa, alguns de Sant Josep. Eren cantades de tot tipus, de vegades eren d’un home i una dona que es tiraven esques un a l’altre, per riure», recorda Toni Xica.

Una vegada acabada la missa i la processó Toni Xica recorda que s’ajuntaven les famílies i solien fer un dinar. «Els parents eivissencs sempre portaven alguna cosa com fruita perquè aquí no n’hi havia tanta. Era un dinar com un diumenge qualsevol, no es feia cap festival i era la cuina pagesa de sempre. Hi solia haver carn de pollastre que es feia de diferents maneres, es feien bunyols i orelletes per celebrar aquest dia», recorda Toni Tur.

Bon ambient i festa

Toni Xica recorda que el dia de Sant Jaume era una de les festes més participatives de l’illa i que tothom sortia a gaudir de la celebració. «Era un dia que al pati de l’Església es veia la gent saludant-se parlant els uns amb els altres, rient, era molta festa i les botigues estaven totes tancades. Hi anava molta gent, l’Església estava plena i el pati de l’Església també i record que era una processó llarga perquè llavors tota la gent anava a la processó».
Andreu Ferrer recorda que Sant Jaume era una època molt bona perquè coincidia amb l’època de descans de la gent de Formentera. «Per Sant Joan, per exemple, la gent encara treballava, el gra estava a l’era i per Sant Jaume la feina del camp s’havia acabat, s’havia aixecat d’eres i era el temps de descans, hi havia bon temps a la mar i era quan es podia aprofitar i la gent podia venir», explica Andreu Ferrer.

Imatge de Sant Jaume

L’aspecte religiós de Sant Jaume

El mossènyer de Formentera, Miquel Àngel Riera, explica la importància religiosa de Sant Jaume, un apòstol que és també patró d’Espanya. «Sant Jaume és un apòstol. Jesús, abans de pujar cap al cel, després de la resurrecció té una sèrie d’aparicions i en una d’elles, com recull l’Evangeli, mana als apòstols que vagin fins als confins de la terra a predicar l’Evangeli. Per tant, quan Jesús puja al cel, després cada apòstol va cap a un costat per anunciar l’Evangeli. Hi ha testimonis d’algun apòstol que va cap a Àfrica, cap a la regió d’Etiòpia, altres que van cap a l’Orient, cap a l’Índia, i Sant Jaume ve cap als confins de la terra que és Europa i Espanya. De fet, el cap més extrem que tenim es diu Finisterre, a Compostel·la, on s’acaba la terra. Per tant Sant Jaume venint a predicar a Espanya, als confins de la terra, complia el manament de Jesús. Però a mig camí, quan està pel riu Ebre, diu que no té sentit predicar l’Evangeli, que ningú li fa cas, que ningú l’escolta i torna cap a Jerusalem. I la tradició diu que allà, damunt una columna, li apareix la Mare de Déu del Pilar per animar-lo que continuï el camí».
Miquel Àngel Riera recorda que justament a Formentera hi ha les dues advocacions, la Festa de la Mare de Déu del Pilar que té relació amb Sant Jaume i la mateixa festa de Sant Jaume.

L’evolució de la festa de Sant Jaume

Toni Xica apunta que la festa de Sant Jaume s’ha mantingut gairebé fins a l’actualitat amb les mateixes celebracions que es feien abans. Avui en dia el parentesc entre eivissencs i formenterencs ja no existeix o, al menys ja no està tan arrelat,  però les tradicions s’han mantingut gairebé intactes.
Per la seva banda, Miquel Àngel Riera, afirma que la festa avui en dia està pensada perquè la gaudeixin més els turistes que els mateixos residents, ja que coincideix amb plena temporada estival i amb la màxima època de feina. «Ara fem festa però la gent de Formentera treballa i per això ara igual la gent de Formentera no és la que més ho gaudeixi com abans. Ho veig molt bé, tot el que sigui recordar les nostres arrels i la nostra història però és una llàstima que la majoria de la gent de Formentera està fent feina de temporada i són el que menys poden gaudir d’aquestes festes», conclou Miquel Àngel Riera.

Comentarios

comments

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here