Illa Endins, la mirada antropològica

Les llibreries de Formentera ja compten amb el llibre Illa Endins, una selecció de cent fotografies de l'autora Eva Parey que reflecteixen la mirada i el periple que ha fet la fotògrafa durant una dècada de visites a l'illa

Llibre Illa Endins

La fascinació que grans artistes han sentit per aquesta nostra illa des del segle passat, plasmant-la en innombrables obres i en tot tipus de formats, és un dels molts privilegis que els formenterers tenim tan assumits que sovint deixem d’apreciar-los en la seva justa mesura, o fins i tot de percebre’ls com a tals. Potser perquè tots sabem que, en aquesta petita joia de llums que anomenem Formentera, podríem llançar la càmera per un penya-segat i, tal com aniria retopant i rodolant, aniria fent un seguit de fotografies precioses. Bé, potser exagerem, però, parlant més seriosament, tots sabem que no és difícil fotografiar aquestes postes de sol de finals d’estiu i aquestes aigües de colors inexplicables, perquè tots ho hem fet. I dit això, hem d’entendre que quan algú és digne de l’adjectiu “artista”, el que ens regala és molt més que quatre postals de l’illa: ens dona un trosset de si mateix.

L’Eva Parey és llicenciada en antropologia, professora de fotografia en dues universitats catalanes i una gran coneixedora de Formentera. Ella, però, es defineix únicament com a fotògrafa, perquè la fotografia la defineix. “La fotografia em permet entendre la vida”, diu. L’Eva és tot passió, tenaç, incansable, calorosa i efusiva, però sovint indesxifrable, de vegades desconcertant. L’Eva és una artista.

Fa deu anys va trepitjar l’illa, com a fotògrafa freelance, per primera vegada. D’aquell primer viatge en va publicar un dels seus reportatges fotogàfics, però, potser més important encara per a ella, en sorgí també una amistat que encara dura amb en Pep de s’Espalmador, “un home entranyable”, diu, “que va ser tot un descobriment”. En Pep i la seva dona Rita foren els primers formenterers d’arrel amb qui formà un vincle, i així fou que decidí tornar per fer la sèrie de fotografies Arrelats. Uns quants anys i moltes coneixences i amistats més tard, “em vaig adonar que el caràcter dels formenterers estava forjat per la morfologia de l’illa i que, per tant, era molt important començar a retratar el paisatge interior i també el perímetre, el límit, la frontera de Formentera”. D’aquí sorgí, gairebé una dècada més tard, l’exposició Formentera, Illa Endins, que el 2017 va portar tant a Formentera com a Barcelona. Però l’any anterior ja havíem pogut gaudir del seu projecte “Un any de cens de terres de cultiu”, una exposició de fotografies que documentava les primeres passes de la Cooperativa del Camp de Formentera en la seva tasca de recuperació de les terres de cultiu abandonades.

D’altra banda, d’aquestes vivències en va néixer la idea de gravar en vídeo aquesta gent, tan senzilla com extraordinària, i ja d’edat avançada, que havia anat descobrint com un explorador que troba tresors. “Em vaig adonar que no hi havia prou hereus per continuar la feina dels pares i els avis”, explica. Quan la Maria Ribas, que als seus 88 anys encara cultiva la terra i cuida el seu bestiar, la va mirar amb aquella mirada tan transparent que parla per si sola, i li va dir amb aquella fermesa afable dels pagesos que “jo tinc les arrels fondes”, l’Eva va sentir el títol del seu documental. Codirigit amb en Pep Martínez, Arrels Fondes ens apropa a aquelles maneres de viure, de ser i d’estar a la terra formenterera que han anat quedant enrere o que ja han desaparegut del tot. Es va estrenar la primavera passada amb la sala de cinema de l’illa plena a vessar.

Ara ens arriba Illa Endins, una selecció de cent fotografies (“en tinc milers; la selecció ha estat complicadíssima”) que reflecteixen la mirada i el periple que ha fet l’Eva durant aquesta dècada de visites, cada cop menys espaiades, a l’illa que més estima. La publicació està plantejada en díptics: “Hi ha la intenció de construir un nou significat, una nova imatge, a partir de conjugar aquelles dues fotografies juntes, tant a nivell cromàtic com temàtic”. Editat per Triangle en format quadrat, el llibre aconsegueix transportar-nos a una Formentera que no és ni la de les postals turístiques ni la que veiem els que estem massa enfeinats per aturar el cotxe, treure’ns les ulleres de sol i obrir els ulls i l’ànima a aquesta terra callada que ens acull. L’Eva no va a buscar fotografies, sinó que se les troba. No busca enlluernar-nos amb la tècnica, perquè prefereix trobar la persona, l’essència del lloc, de l’instant viscut.

Eva Parey autoretrat

Especialitzada en la fotografia social, l’Eva Parey pot presumir (i no ho fa) d’haver publicat els seus reportatges (fets a Romania, Bulgària, Alemanya, Eslovàquia, el Pakistan, el Líban, l’Índia…) en multitud de revistes de prestigi, tant a nivell nacional com internacional, i d’haver exposat en un munt de sales d’art de tot l’estat. El títol del llibre, Illa Endins, resumeix en dues paraules aquest viatge de l’autora, tant interior com exterior, perquè pocs residents, i encara menys visitants, s’han endinsat en l’illa com ho ha fet ella, escoltant el batec cada cop més feble dels formenterers d’arrel, intentant arribar al cor mateix de la Formentera més genuïna, i deixant que el seu cor bategui al mateix ritme que el de l’illa. Una mirada singular d’una artista visceral. Un homenatge més a aquesta illa a cavall entre la terra rocallosa i la figura mística més inaprehensible. Tot un privilegi.

 

Comentarios

comments

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here