Publicidad
Si us trobau n’Anna Ametller amb un cafè a la taula i voltada de papers, us deman que no la molesteu perquè està en ple procés creatiu. Aquesta artista catalana va néixer a Badalona fa 34 anys, i des de l’any 2010 viu a Formentera. És llicenciada en Belles Arts. L’art i la natura són l’eix central de la seva obra i de la forma de viure.
Anna, tu ets catalana i crec que vares conèixer Formentera de petita gràcies a una travessia en veler. Després vares tornar a l’illa i ara vius aquí. Què és el que més t’agrada de l’illa?
M’agraden moltes coses. Sempre m’havia seduït la idea de viure en una illa rodejada de mar i natura. He estat en diverses illes, però Formentera segueix sent la meva preferida, tant per les seves aigües, el clima, com per la forma de viure. M’encanta la seva multiculturalitat, la seva gent, poder parlar i aprendre diversos idiomes cada dia. Té una mida perfecta, molt humana, ja que en un moment arribes a qualsevol lloc. A més, s’hi poden fer moltes activitats: excursions pels seus camins, boscos, platges, gaudir de concerts, trobar-te amb els amics sense haver-ho de mirar a l’agenda, tocar a la banda de música, fer submarinisme, etc.
Formentera em recorda al lloc on estiuejava durant la infància, Rosamar, un lloc molt bonic de la Costa Brava. Era també d’ambient relaxat, amb cales precioses i també de nudistes. Les cases estaven sempre obertes, jugàvem a futbol o cartes enmig dels carrers, anàvem tota la família en una mobylette; el meu avi duia un jeep antic on pujàvem els nens, el gos bordant, pals i trastos, tots cap a la muntanya a buscar bolets, mores o el que fos…
Anna, tu ets llicenciada en Belles Arts i aquí has desenvolupat la teva carrera artística, explica’ns com és el teu art?
En general es caracteritza per ser una obra escultòrica bastant bidimensional, ja que gairebé tota està pensada per poder ser penjada a la paret. La temàtica és molt mediterrània i la major part dels materials que es fan servir són trobats. El motiu d’aquesta preferència és perquè aquests objectes són molt atractius i suggeridors en si mateixos. Molt sovint, són ells els que em van guiant i demanant en què es volen convertir. Normalment treball amb fustes, ferros, pedres, vidres i plàstics de la platja, d’entre d’altres. La selecció del tipus de materials a l’hora de fer una peça depèn de la intencionalitat, l’emoció o ànima que se li vol donar. A vegades el tema es tracta de forma poètica, d’altres més infantil. Sempre intent donar a la llum l’ànima de cada temàtica i que aquesta arribi a l’espectador, el faci sentir, viatjar.
Pel que fa al procés creatiu, per a mi és molt important passar-m’ho bé, que hi hagi una part lúdica i de reptes nous.
Mar, natura i ecologia. Què signifiquen per a tu aquestes tres paraules i com influeixen en el teu art?
Hi influeixen molt. Des de ben petita he trobat fascinant el món del mar, els animals i la natura. Volia ser veterinària o biòloga marina, però em va agradar més el món de la fantasia i la literatura; i d’altra banda em marejava a la mínima que veia sang. Com a artista plàstica intent fusionar aquestes passions i d’aquesta manera m’endins i aprenc sobre aquests temes. Pel que fa al concepte d’ecologia, o més aviat, d’amor i respecte a la natura, intent tenir-los en compte tant en la forma de treballar, els materials a fer servir, com al missatge que vull transmetre a l’espectador.Ara estam en el teu taller, un taller voltat de natura… Fa falta la natura per treballar?
Per a mi sí, tant per treballar com per viure. He estat en tallers de tot tipus d’ençà que vaig anar a la facultat: naus industrials, pàrquings, pisos amb vista a altres pisos, terrasses… i et puc ben dir que a mi m’afecta molt on m’estigui. Un temps vaig estar en un espai que trobava realment inhòspit, amb una petita finestra i la resta llum artificial i tots els quadres que feia em sortien igual de lletjos, foscos o ni els acabava perquè mai tenia ganes d’anar a aquell forat. Així que de seguida estava ja treballant en un altre espai molt més agradable. Però vas aprenent a escoltar-te i a veure on et sents millor. I allà serà on faràs bé el que hagis de fer. Al taller, hi estàs moltes hores al dia, així que millor triar un racó on estiguis a gust. Per a mi ha de ser un lloc bonic, que vol dir amb llum natural, on puguis veure el cel i també que hi hagi plantes. M’agrada molt el taller on estic ara. Jo crec que l’ésser humà, com a animal que és, necessita la natura per viure, la seva pau i bellesa. Tot i així conec alguns artistes que són feliços de la vida treballant en soterranis, de nit i amb llums de neó. És admirable que no estiguin deprimits.
La teva vida i la teva obra sempre ha estat relacionada amb la mar… Explica’ns aquesta relació.
Doncs sí. Perquè si he de triar un tema, prefereix un que m’agradi, com el mar o la natura. A més, perquè per exemple m’encantaria saber-ho tot sobre els dofins; encara més, m’encantaria sentir-me dofí, ser un dofí. I és a través del procés creatiu, que en alguns moments estàs tant concentrat amb la idea del dofí que és com si connectassis amb ell, és com si durant aquells moments en fossis un. O com a mínim, m’agrada gaudir-ho així.
El motiu perquè he fet tanta obra relacionada amb la mar no és perquè no vulgui fer res més o no m’agradi. El que passa, és que normalment quan estàs endinsat en un tema, i estàs fent una obra, visualitzes cinc idees més sobre el mateix concepte i així es van encadenant una peça darrere de l’altra. Tinc dibuixos sobre històries ben diferents, però estan esperant. És per això, que també agraeix i gaudeix molt quan de cop surt un encàrrec o un projecte d’una temàtica diferent perquè és molt enriquidor.
Pots entendre la teva vida sense la presència de la mar?
Home, la trobaria a faltar molt, crec. També és veritat que no he viscut a l’interior gaires dies i tampoc no sé si podria viure sense la mar, però ara mateix no em ve de gust. Una de les coses que més m’agrada quan naveg és estar envoltada de mar. Sempre m’ha cridat l’atenció l’horitzó del mar.Els peixos sempre han estat presents en les teves obres. Per què t’agraden tant els peixos?
M’agraden molt els documentals de mar i quasi sempre parlen dels peixos. A les profunditats hi ha peixos estranys, és com viatjar a un país extraterrestre. És un món fascinant. També perquè el peix té una forma que dona molt de joc. Pots treballar infinitament una mateixa idea i donar infinits resultats. Cezanne va dir «Vull sorprendre París amb una poma», se’l coneix per haver pintat una gran quantitat de bodegons, i si pintava persones, les pintava també com bodegons. Ell estava obsessionat amb capturar el volum, la llum neutra. Cada quadre era un trencaclosques, la poma una excusa. I és això, de vegades els temes són només una excusa per investigar i jugar amb el llenguatge plàstic.
Has viscut en un vaixell… Com és la sensació de viure a la mar?
Sí. M’agrada molt. Ets en un altre medi i entres en un altre ritme. Quan t’estàs dies en el mar, sense veure terra, és una sensació molt potent. Et connecta totalment amb la teva dimensió ínfima dins la terra i l’univers; pols d’estrelles. Entres en el ritme de la Natura, i el que et semblen problemes a terra, sents com es dissolen. Contemples la immensitat del cel i del mar al teu voltant, observes el recorregut del sol des d’una part de l’horitzó a l’altre, seguit de la nit que deixa veure l’Univers, i la processó de les constel·lacions. El paisatge sembla sempre el mateix però tot va canviant, el color i la forma del mar, els núvols, el cel, la visita a vegades dels dofins, d’algun ocell o altre animal. Tot són com regals, et sents molt petit i afortunat. També, a vegades, el mar fa por, però llavors és millor no recrear-te amb les sensacions romàntiques i estar concentrat en la navegació. També m’agrada molt la germanor que es crea dins el món del mar, la seva gent.
Però a la mar també hi ha temporals…Si però és millor no agafar-los. És cert que les tempestes també tenen la seva part poètica i preciosa, però jo reconec que prefereix evitar-les, com a mínim al mar. Conec amics que anaven buscant-les per practicar. Però, si s’ha de passar un temporal, prefereix estar acompanyada d’algú que tengui més experiència navegant que jo.
Aquí a Formentera, vares començar a mostrar les teves obres al mercat artístic de sant Ferran. Segueixes en aquest mercat? On es poden trobar les teves obres?Sí. Encara estic al Mercat Artístic, però ara com a convidada. Les meves obres, a part de Sant Ferran, es poden trobar a exposicions que faig, al taller i també es poden veure a través de les xarxes socials o la meva pàgina web annaametller.comQuins són els teus projectes actuals?
Ara mateix estic fent encàrrecs de diferents temàtiques. Tenc uns projectes de dibuix que van una mica més lent. També està prevista una exposició amb na Laura Maresc que es farà al centre Antoni Tur «Gabrielet» del 20 al 28 de juny.Com és el teu procés creatiu?Bé, jo el que faig normalment és anar a una cafeteria i prendre un cafè, una bona dosi de cafè, la llibreta de dibuixos, papers i un bolígraf i si hi ha companyia de pastís millor que millor. Començ a traçar idees en els papers. Entre el cafè i les emocions que et venen quan t’inventes històries comences una pluja d’imatges. Llavors separ les idees per temàtiques: vaixells, jocs, ocells, estrelles, planetes…Són coses que m’interessen. Senyal les que tenc més ganes de fer en aquell mateix moment de manera que ja sé per quines haig de començar. Quan ja tenc els dibuixos, pens amb els materials amb què m’agradaria fer-los i els vaig a buscar. Sovent apareixen. És curiós, perquè de vegades quan vas a buscar els materials te n’apareixen de nous que t’inspiren una altra cosa i combines l’obra que fas amb una altra que també comences a fer. Normalment acab treballant diverses peces a l’hora. És així, amb aquest caos dels materials, quan les obres et responen i és per això que de vegades sent que jo no faig les obres, que som només una intermediària.
Quins són els teus referents artístics?La natura, sobretot. Pel que fa a autors, Calder, Picasso i Matisse per dir els més rellevants. També som seguidora de molts d’il·lustradors contemporanis.Es pot viure de l’art a un lloc com Formentera?
Sí. Crec que ajuda el fet d’estar i mostrar l’obra a Formentera, ja que és un lloc on es pot gaudir d’una calma que és difícil de trobar a les ciutats. Això permet que la gent pugui observar sense saturar-se. A una ciutat hi ha molts estímuls: moltes imatges, molts anuncis, un consumisme que esgota i quan vas a una sala d’exposicions l’últim que vols és pensar a gastar. Les sales allà són espai de pausa, de silenci, de contemplació, reflexió; una pausa al soroll de la ciutat. En canvi, aquí el ritme és més tranquil i facilita que puguin succeir més coses. A part, també crec que aquí, a les illes, s’aprecia més l’art que s’està fent dels artistes locals. La gent vol gaudir d’obres autèntiques, de les que coneixen l’artista en primera persona. És un vincle entre artista i espectador molt maco que sovint es manté amb el temps.
Anna, una darrera pregunta: demana un desig.
Pau i amor. I si en puc demanar un altre, m’agradaria que no ens haguéssim de preocupar mai més pel medi ambient.
Publicidad