Acción Francisco es queda a Formentera

Acción Francisco Formentera continuarà les campanyes de castració i control de població de gats que impulsava l'associació alemanya Acción Francisco, des de l'any 1997

2677
Acción Francisco Formentera
Publicidad

Neix una nova associació a Formentera en defensa de la protecció animal. És Acción Francisco Formentera, que continuarà les campanyes de castració i control de població de gats que impulsava des de l’any 1997 l’associació alemanya Acción Francisco, que desapareix.

Alicia Pascual és la nova presidenta de l’associació i ha informat que ara serà una nova directiva amb seu a l’illa la que tirarà endavant el projecte per iniciativa privada. Sorgeix de la inquietud d’un grup de persones residents a Formentera que es marquen com a objectiu difondre, fomentar i generar la necessitat de protecció i ajuda als animals, plantes i medi ambient. Per això, elaboraran diferents línies d’actuació. La primera serà incidir en el benestar del gran nombre de gats assilvestrats que hi ha a l’illa.

Publicidad

Per desenvolupar aquesta campanya seguiran el Mètode CES (Captura, Esterilització i Deixar anar). Es tracta d’un sistema que recomana l’Organització Mundial de la Salut pel control demogràfic dels gats abandonats o assilvestrats que comparteixen espais amb els éssers humans. S’aplica amb èxit des de fa més de 20 anys en països com Anglaterra, i posteriorment, a Alemanya, Itàlia i França, entre d’altres.

Aquest mètode consisteix en tres punts:

  • Capturar a tots o la majoria de gats d’una colònia.
  • Esterilització i control sanitari.
  • Deixar anar el gat al mateix lloc de captura, un cop identificats físicament (Se’ls fa una osca a l’orella esquerra)

Asseguren que aquest sistema permet eliminar substancialment els sorolls, baralles i males olors, ocasionades per la seva orina en les èpoques de zel. Ajuda al control demogràfic, frenant el naixement de nous gats, cerca adopcions per als cadells i cases d’acollida per als animals més vells i malalts.

La presidenta de la nova associació, Alicia Pascual, destaca que és una «solució atractiva i ètica pels turistes i la població en general», que cada vegada són «més sensibles amb el bon tracte i benestar dels animals».

La presentació de la nova associació ha set al Jardí de Ses Eres, a Sant Francesc Xavier, on han instal·lat la primera colònia urbana. Un espai que ha cedit el mossènyer de Formentera, Miquel Àngel Riera. Allí ha col·locat una petita caseta de fusta on els gats hi poden entrar i allí hi trobaran menjar i beure. Permetrà portar un millor control dels gats amollats, a més, de detectar animals que necessitin ajuda del veterinari. Pascual, ha dit que no volen que es repeteixi la «imatge de més plats de menjar de gats tirats en racons de l’illa», i que la intenció és «instal·lar més colònies com aquesta en diferents punts de Formentera». Tot, per crear un entorn net «demostrant als turistes i veïns, la implicació de Formentera i els seus habitants, en el benestar i la preocupació dels animals més desfavorits».

L’antiga associació Acción Francisco estava integrada per 250 socis, tots ells alemanys. Alguns són residents a l’illa, encara que molts altres, es desplaçaven a Formentera en el mes de febrer per portar a terme les campanyes de castració que aplicaven a una mitjana de 300 gats anuals. El cost que els suposava coordinar les operacions als gats, els tractaments veterinaris i el menjar que es reparteix arreu de l’illa, supera els 35.000 euros anuals. Segons Alicia Pascual, molts dels socis de l’antiga associació són «persones majors que ja no poden viatjar amb tanta facilitat» i que «volen un relleu».
De moment, l’Associació Acción Francisco Formentera compta amb 35 socis. Han fet una crida a la població per captar el màxim de persones possibles. Pascual diu que necessitaran «700 socis, amb una quota de 50 euros anuals, per arribar als 35.000 euros» que necessiten per fer front a les despeses que suposa aquesta iniciativa. També ha avançat que es dirigiran al Consell Insular per cercar la seva implicació, però que, principalment, aposten per la iniciativa privada.

Publicidad