Doble insularitat, doble espera a Urgències a Can Misses?

Article d'opinió de Paco Pérez

1190
Hospital Can Misses
Publicidad
Compartir

Vagi per dit, per davant de tot, que amb aquest escrit vull expressar la meva gratitud a totes i tots els professionals sanitaris que porten uns mesos, amb gran professionalitat i empatia, acompanyant a la meva mare a superar un càncer.

El que passa és que darrera dels professionals de la salut que hi treballen i defensen la Salut Pública, hi ha subdirectors, directors, gerents, directors generals, consellera i un govern que no assumeixen les mancances que tenim a Formentera i Eivissa i prenen decisions que perjudiquen al pacient i, per això de la doble insularitat, perjudiquen als pacients formenterers. I això que les mancances a nivell de Salut de Formentera i d’Eivissa els hi solen recordar ben sovint la diputada de Formentera i el govern al Consell de Formentera i també l’oposició!

Aquests darrers dies la meva mare ha hagut de patir la “doble insularitat” de les urgències entre l’Hospital de Formentera i Can Misses. Parlo d’una dona de 75 anys, pacient d’urologia i oncologia, i operada fa un mes, i encara no recuperada, d’una cistohisterectomia radical i que fins dia 27 estava amb tractament amb antibiòtics.

Publicidad

Després de dos dies anant a Urgències a Formentera (dia 27 des de les 12.30 i dia 28 des de les 9.30) i com pel seu estat no pot desplaçar-se pel seu propi peu a Eivissa per fer-li més proves, que a Formentera no es poden fer, i sense que aquí l’hagi pogut valorar un internista perquè a Formentera ara no en tenim,  per CRITERI MÈDIC (no per caprici) es decideix traslladar-la en helicòpter a Eivissa per ingressar-la i fer-li les proves necessàries. Fins aquí tot sembla normal i correcte… dia 28 de febrer 14.30 viatge en helicòpter amb grans professionals i a les 15.10 situats a un box d’una sala d’observació d’Urgències. Recordo que venim de l’Hospital de Formentera amb un informe mèdic sota el braç.

I comencem a patir aquesta segona espera a urgències a Can Misses, que no s’entén, amb la seva polsereta de pacient posada i sense que NINGÚ ens atengui, sense que  cap sanitari de la sala ens pugui dir qui se n’ocupa d’ella i anem pidolant una mica d’aigua i d’informació als sanitaris que passen per davant nostre i molt amablement ens atenen malgrat lo estressats que van.

El primer contacte amb una doctora que es presenta com la doctora d’urgències que “porta el cas” és dia 28 a les 18.30… si llegeixen bé …. a les 18.30, que l’ha de valorar quan ja ha estat valorada a l’Hospital de Formentera.

A les 20.30 un sanitari que li pren la tensió i ens porta el sopar i a les 21h passa un segon doctor que torna a valorar-la i que ens diu que quedarà ingressada i que demà començaran a fer-li proves. I passem la primera nit a Urgències de Can Misses d’una pacient recentment operada i que és pacient d’oncologia.

El segon dia a Urgències, ja mosquejats perquè seguim esperant que li facin proves, ens informen que “des de dalt” es té pressa la decisió que un pacient desplaçat de Formentera en helicòpter sense perill de vida o mort torna a començar el circuit d’Urgències des de la casella de sortida (com si hagués arribat pel seu propi peu) i ha d’esperar el seu torn encara que ja vingui derivat i valorat de Formentera. No es troba amb un circuit establert per guanyar temps als possibles danys del que pateix, no es troba amb un metge ja assignat prèviament quan des de Formentera els han informat i han hagut d’esperar l’autorització de desplaçament.

Aquest segon dia a Urgències 1 de març, justament Dia de les Illes Balears, li fan una ecografia, no passa cap metge i això sí li donen d’esmorzar, dinar i sopar i tornarem a passar la nit a Urgències.

Sembla ser que les decisions de Gerència de l’Ib-Salut d’Eivissa i Formentera ens aboquen, no sols a una doble insularitat, sinó a una doble urgència i, evidentment, amb tots els sanitaris implicats que fan el que poden davant de la seva pròpia desesperació.

Passades les celebracions del Dia de les Illes Balears, veurem que ens depara el nou dia. Espero no veure a cap Gerent ni a la Consellera parlant que no és tant greu la falta de professionals en el nostre defensat i estimat sistema públic de salut i que tot està ben organitzat. Espero que els hi arribi el meu escrit i espero que cap partit polític en faci ús sense el meu permís explícit.

I sobretot i per damunt de tot, la meva família i jo esperem  que la meva mare es recuperi aviat i que els professionals sanitaris puguin atendre-la en les millor condicions per a ells, perquè com he dit al principi tot el meu respecte i gratitud per la seva feina.

Paco Pérez (Formentera)

Publicidad