“La crítica és benvinguda, el pitjor de tot és la indiferència”, Entrevista a Enric Riera

Enric Riera és uns dels pintors més reconeguts de Formentera. Nascut el 1963, les obres d'aquest artista han estat exposades arreu del món. Els seus quadres, a mig camí entre la figuració i l'abstracció, i el blau com a color predilecte, defineixen la manera de fer d'un artista que ha creat un estil molt personal i un segell propi en el món de l'art

El pintor Enric Riera al seu estudi

– Bon dia Enric, veig que no atures de crear obra. Pintes per impuls o amb alguna finalitat concreta?

Bon dia. La veritat és que pint per necessitat i, sobretot, ho faig quan tenc alguna cosa per expressar. També és cert que quan tenc alguna exposició a la vista hi inverteix més hores perquè tenc una meta concreta.

– Quan vas sentir la necessitat de començar a pintar?

Des de molt petit. Sempre m’ha agradat l’art, m’agrada dibuixar i pintar des de menut.

El pintor Enric Riera al seu estudi

– Enric, vas estudiar Belles Arts i has desenvolupat aquesta professió fins a l’actualitat, tant en el camp de l’ensenyament com en la creació artística. Estàs satisfet amb els resultats aconseguits?

En general sí. Però encara que no ho sembli, són feines dures, tant la de professor com la de pintor, perquè hi ha moments molt bons, però també hi ha moments dolents.

– Què ensenyes als teus alumnes?
Estic impartint classes d’Educació Plàstica i Visual i de Dibuix Tècnic. De fet, tot i que faig feina de professor, he de dir que la meva vertadera vocació no és l’ensenyament sinó la pintura.

– Hi ha bon nivell entre els alumnes?

En cada grup hi ha algun alumne que destaca i al final segueix fent el batxillerat artístic o alguna FP i, finalment, acaba estudiant Belles Arts.

Enric Riera

– Quins són els ingredients necessaris per crear una obra?

Bé, com ja he dit abans, no pint per impuls sinó que sóc bastant mental en aquest sentit. Abans de fer una obra, solc fer molts esbossos, petits apunts i alguns d’aquests apunts s’acaben convertint en teles, tot i que els puc modificar en qualsevol moment. Per tant, després de fer molts esbossos i apunts alguns d’aquests esbossos s’acaba convertint en alguna tela de gran format.

– Què hi ha de figuratiu i d’abstracte a les teves obres? Com definiries el teu propi estil?

La veritat és que sempre m’he considerat un pintor figuratiu, tot i que els elements figuratius que hi ha a les meves obres estan molt esquematitzats, són gairebé símbols. És per això que pot ser que m’estic movent en la frontera de la figuració i l’abstracció. També és cert que hi ha obres que es pot dir que són incursions dins el territori de l’abstracte.
Respecte al meu estil, la veritat és que no sabria classificar-me o encasellar-me a un lloc, crec que això ho haurien de dir els crítics.

– En tot cas, on ets sents més còmode, dins el camp de l’abstracció o en el de la figuració?

Bé, sempre pens que el més senzill és posar molts d’elements, moltes coses i fer una obra molt carregada, una espècie de pastís. El que és més difícil, és anar depurant i traient elements fins a quedar-se amb els mínims elements, només amb aquells que són imprescindibles. És allò que sempre es diu que menys és més. Dit això, em consider un pintor figuratiu, tot i que també em sent còmode dins l’abstracció.

– Els colors que utilitzes en els teus quadres són els blaus i els blancs de Formentera. Ara mateix estem a un lloc on es veu aquesta Formentera, aquest escenari. Inspira aquesta illa a l’hora de crear?

Sí, de forma claríssima. Si estigués a una altra banda, la meva obra seria diferent i, segurament, utilitzaria uns altres colors. Darrerament he utilitzat molt els colors blaus i els turqueses, però crec que és una etapa que s’està acabant, la meva obra beu de la font de Formentera.

– Això vol dir que evolucionaràs cap a un altre tipus de colors?

Sí, segurament. No sé encara quins seran els nous colors perquè tot està encara en una fase molt embrionària, però està clar que els colors canviaran.

Enric Riera amb una de les seves obres

– Pintes les teves obres sobre llenç i fusta o paper i el traç sempre és simple. Com aconsegueixes aquesta simplicitat en les teves creacions?

Ho he aconseguit a través del temps. Ja port més de trenta anys pintant i exposant. Els elements i els colors s’han anat depurant, s’han anat simplificant, hi ha menys colors. Ara la meva obra és més monocromàtica, hi ha menys elements. Amb el pas dels anys no he afegit elements sinó que he anat traient-ne.

– Imagín que aquesta simplicitat permet que el públic pugui interpretar l’obra millor, no és així?

Bé, està clar que si no hi ha tanta informació, l’obra és més ambigua i està sotmesa a diferents interpretacions.

– Fins ara els vaixells, les escales, les figueres o els peixos han estat elements recurrents a les teves obres. Per què?

Els faig servir perquè són elements que formen part del paisatge de l’illa. Són elements que he esquematitzat molt, no són realistes però sí figuratius. Gairebé esdevenen símbols, són elements de proximitat, que tenc a prop.

– Des de l’any 85 has participat en exposicions individuals a Formentera, Eivissa, Madrid, Barcelona, Mallorca, Suïssa o al Japó i has participat en col·lectives a diferents països com Itàlia, Anglaterra o als Estats Units, a indrets com Washington o Texas… Ets conscients que la teva obra és coneguda mundialment?

La meva obra ha viatjat a aquests llocs, però això no vol dir que sigui coneguda mundialment. És cert que les meves obres inspirades a Formentera han viatjat a aquests llocs i han representat i projectat l’illa en tots aquests països.

– Seguim viatjant. Fa pocs dies que has participat en una exposició col·lectiva a Anantapur, Índia, amb finalitats solidàries. Explica’ns aquest projecte…

Primer de tot vull dir que el viatge a l’Índia ha set una experiència inoblidable, encara l’estic digerint. El millor de tot és la gent que, tot i la pobresa i viure damunt un abocador, ho porten amb molta dignitat. Són molt agraïts, per poc que els ajudis i sempre tenen un somriure als llavis.
Aquest projecte que s’ha anomenat Ruta de l’Art-Mata ombres, té tres fases: una primera fase consistia en l’elaboració d’unes serigrafies que vàrem fer els 14 artistes que hi participem i que ja hem posat a la venda. Amb els sous que hem recaptat s’està finançant la construcció d’una escola a un poblet que es diu Kambalapallí, a l’Índia. La construcció d’aquest centre educatiu ja ha començat i en aquest lloc visitàrem l’escola i la gent ens va fer una rebuda molt emotiva.
Una segona fase ha set el viatge a l’Índia que vàrem fer el mes passat i que consistia a crear obres sobre diferents suports i també de diferents tècniques: murals, pintures i fotografia. Aquestes obres estan ubicades en diferents espais dels campus de la RDT- Rural Development Trust (Fundació Vicent Ferrer), a Anantapur, a l’Índia.
I una tercera fase, consistirà en la creació d’unes obres inspirades en les vivències de l’Índia. Amb aquestes obres es farà una exposició que s’inaugurarà el pròxim mes de setembre a Mallorca i que serà itinerant per totes les Illes Balears. Aquesta exposició es portarà també a Barcelona, País Valencià i, potser, també a l’Índia.

– Imagín que a la majoria de gent li agraden les teves obres, però supòs que hi ha altra gent que no. Com portes la crítica?

La crítica sempre és benvinguda. El pitjor de tot és la indiferència. També és veritat que darrerament, crítics d’art n’hi ha pocs. De vegades són escriptors que exerceixen de crítics d’art, no són ben bé crítics d’art. Però en tot cas, jo ho port bé, les crítiques en general solen ser positives i, si n’hi ha alguna de negativa, sempre m’ajuda a superar-me.

Enric Riera

– Ets crític amb els teus companys o amb les obres d’art en general?

Primer de tot sóc crític amb mi mateix i després puc ser crític amb els altres.

– I fas aquesta crítica?

Amb mi mateix la faig contínuament. Amb els altres, llevat que sigui una persona amb qui tenc molta confiança, li diré els aspectes positius, mai els negatius.

– Quin és el segell personal d’Enric Riera?

No ho sé. Potser la simplicitat, el blau…

– En la fotografia el més destacat sol ser moltes vegades la mirada del fotògraf i la tècnica perd importància. Això també passa en el camp de l’art? És més important la mirada de l’artista a l’hora de crear una obra?

Sí, és més important el que dius que no la tècnica que utilitzes. Moltes vegades podem veure obres que tècnicament estan molt bé però que no ens diuen res. Les obres han d’expressar alguna cosa. Per tant, el més import és el que expressa l’artista, tenir alguna cosa a dir.

– La pintura és un art a l’abast de tothom o només d’uns quants privilegiats?

Està a l’abast de tothom. Hi ha obra de tots els preus i està a l’abast de tothom, segur.

– Són cares les teves obres?

No, en absolut. Tenint en compte que fa més trenta anys que estic exposant les meves obres, crec que no són cares.

– Després de trenta anys pintant, saps quantes obres has creat fins avui?

No ho sabria dir, però entre apunts, llibretes d’artista, obres sobre paper, sobre fusta, teles, etc. No ho sé, potser alguns centenars, potser un milenar.

– Pintes, et dediques a l’educació i a més ets membre de l’executiva d’un partit polític, Gent per Formentera. Què t’aporta la política?

Jo estic en política de pas i sempre he estat en segona o tercera línia. M’hi vaig ficar perquè pensava que era un moment important, que Formentera necessitava un canvi de rumb. Els últims anys he anat deixant responsabilitats dins el partit i, aviat, només seré un militant de base més.

– S’ha fet aquest canvi de rumb? Com veus la situació actual de Formentera?

La situació actual de Formentera no la veig malament, tot i que és veritat que potser hem tingut massa èxit i tenim unes puntes en ple estiu on hi ha massa gent, massa trànsit, massa turisme nàutic. Però en tot això, s’hi està treballant per a regular-ho. Veig pitjor la situació general de l’Estat que, en aquest cas, crec que està més complicada i el futur és més obscur que no la de Formentera.

– Des del punt de vista nacional o internacional, si haguessis de reflectir el moment actual en un quadre, com seria aquesta obra?

Seria gris tirant cap a negre.

– Això vol dir que la cosa està fotuda, no?

La veritat és que estam anant endarrere, en poc temps sembla que hem retrocedit 50 anys en molts aspectes (llibertats d’expressió i manifestació, educació, sanitat, justícia, etc.).

– Pintar, fer obres, són formes d’expressió. Com veus el tema de la llibertat d’expressió en l’àmbit general?

Malament, estam retrocedint cada dia: condemnen músics per les seves cançons, fan retirar obres de fires d’art.

– En quins projectes artístics estàs treballant actualment? Tens prevista alguna nova exposició?

Aquest any no tenc prevista cap exposició individual. Ara mateix estic participant en una col·lectiva a Eivissa, la setmana vinent s’inaugura una altra a Mallorca. També he fet una col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears que no puc fer pública encara. En juny tenc una exposició al Nord d’Àfrica. En juliol la col·lectiva de l’Eivissartgrup a Es Polvorí. A principis de la tardor tenc l’exposició sobre l’Índia que he comentat abans, i alguna altra que ara no record.

Comentarios

comments

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here