“En aquesta illa la cultura sempre ha set un germà pobre”, entrevista a Santiago Colomar

Santiago Colomar Ferrer és llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, i des de 2016 és Doctor en Història. Durant la seva trajectòria professional ha col·laborat activament amb el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), l'Obra Cultural Balear i actualment també col·labora amb el Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera i ha col·laborat de forma paral·lela també amb l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Santiago Colomar ha treballat en dos documentals històrics de la productora Formedia Produccions i ha realitzat diferents treballs i publicacions sobre la història medieval, moderna i contemporània de Formentera. A final d'aquest mes de febrer, en Santiago Colomar rebrà el premi Ramon Llull pel seu compromís amb la recuperació de la memòria històrica de la menor de les Pitiüses

L'historiador Santiago Colomar

– Santi, primer de tot, Felicitats! Estàs content per aquest reconeixement que et fa el Govern de les Illes Balears?

Sí. Un reconeixement sempre és bo, a ningú li molesta sinó tot el contrari. Estic en un moment de la meva vida que agraeix aquestes coses perquè són molts anys de treballar i perquè sempre va bé un al·licient per seguir treballant com he fet durant tant de temps. D’ençà que vaig acabar la carrera he estat ficat en diferents associacions, i sempre fent una feina de compromís, de divulgació, i és una feina que crec que s’ha de fer.

– Què vares pensar quan et varen dir que t’havien concedit el premi Ramon Llull d’enguany?

Em van telefonar quan estava fent classe i ho van fer d’una manera insistent. Vaig veure que al mòbil tenia un número molt llarg, però com que no podia agafar el telèfon, no vaig saber què havia passat i vaig pensar que hi havia hagut algun problema amb la Conselleria d’Educació que és amb la que treballam i no tenia cap sospita que pogués ser un premi. Després varen telefonar a un altre telèfon del centre i els varen dir que volien parlar amb mi, em van treure de l’aula i va ser na Francina Armengol qui em va dir personalment que em volien donar aquest premi.

Santiago Colomar rebrà a finals d’aquest mes de febrer el premi Ramon Llull

– Són molts anys de feina desinteressada: primer col·laboracions amb el GOB, després 10 anys amb l’OCB, també fent feina amb l’Enciclopèdia, ara estàs col·laborant al Fòrum per la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera. Tot això combinat amb la teva feina de docent i, fins fa poc, fent una tesi doctoral. D’on treus el temps per fer totes aquestes feines?

És important dir que estic fadrí. Ser fadrí és important si una persona vol dedicar-se a la investigació, ja que, si tengués família, no tendria tant de temps i en aquest sentit aprofit els estius com més gent que es dedica a la docència que aprofitam les vacances d’estiu, Setmana Santa o Nadal per buscar documentació, fer investigació i, com que és una cosa que als historiadors ens agrada, no ens importa passar hores mirant documents o llegint premsa antiga. Està clar que l’Institut no deixa temps perquè has de preparar classes a les tardes, has de corregir exàmens i no sempre hi ha temps, però aprofitam els períodes de vacances per fer coses.

– Durant tots aquests anys has portat a terme publicacions, has fet diferents xerrades sobre temes històrics, has fet dos documentals amb Formedia, col·laboracions en ràdio i un llarg etcètera que han contribuït a donar a conèixer la història local. La societat de Formentera coneix la seva història?

Crec que ara sí. Vaig fer durant sis anys un programa a Ràdio Illa, La màquina del temps, que va arribar a molta gent i vàrem fer molts programes de molts aspectes que no estan en llibres ni han estat investigats. S’ha investigat molt poc la història de Formentera i encara s’ha divulgat menys. Per tant, vaig tenir una gran satisfacció amb aquest programa perquè era molt escoltat i va ser com un descobriment per a molta gent, gent que va començar a veure que Formentera tenia història. Per tant, després de la divulgació que hem fet durant aquests anys crec que la gent de Formentera ara sap més que no sabia d’història, i això és una satisfacció enorme.

Des de l’any 2016 Santiago Colomar és doctor en Història

– Sempre has dit que la història de Formentera, o una bona part d’aquesta història, encara estava per escriure. Les teves publicacions han contribuït a contar una ínfima part de la història de Formentera. Què queda per escriure?

Crec que queda molt. Jo he fet investigació a partir de la Conquesta catalana de 1235 fins a l’actualitat però, per exemple, queden moltes coses per fer en prehistòria. A part de tornar a excavar les restes des Cap de Barbaria o del Castellum romà de can Blai hi ha moltes més possibilitats que té l’arqueologia, com per exemple excavar a la Mola per buscar les restes del monestir de la Mola perquè ens donaria moltes pistes de l’època medieval de Formentera. I això és una cosa que hem de fer, enfocar l’arqueologia cap a altres èpoques que no siguin la prehistòria i la història antiga. Des de 1235 tenim molt poca informació de Formentera i, si es fessin excavacions, tindríem més possibilitats de conèixer coses. El despoblament que pateix Formentera durant 300 anys és una època molt poc coneguda en la qual Formentera es converteix en una base de corsaris nord-africans, un tema que he tractat a la meva tesi doctoral. És, per tant, una època molt interessant i molt poc coneguda així com l’època que va seguir a la Conquesta catalana on hi ha el monestir de la Mola o el mateix període de la República amb el paper de la CNT, una època més contemporània però que tampoc coneixem gaire.

– Santi, has investigat diferents etapes de la història de Formentera des de la Conquesta catalana, el despoblament de Formentera fins a la Segona República i la repressió franquista. Quina és per tu l’etapa històrica més interessant?

És complicat quedar-se només amb una etapa històrica. En la Formentera del 1300, per exemple, ja sabem que hi ha una explotació salinera i un carregador de sal, però no sabem molta cosa més. Sabem també que hi havia el monestir amb molts pagesos treballant per aquest monestir i que es cobraven censos i delmes i això és molt interessant perquè són els nostres fonaments com a illa de cultura catalana.
Després, l’època del despoblament té l’interès de veure com anaven venint els eivissencs a Formentera. En aquesta època hi ha els formenterers que van haver de fugir en la pesta negra de 1348 i que no acaben de renunciar al que tenien a Formentera. També és interessant veure com viuen el fet dels corsaris que estaven cada dia a s’Espalmador amenaçant les persones que volien anar a Formentera per buscar qualsevol cosa.
I llavors l’època de la República, que també l’he treballat darrerament amb el meu compromís amb el Fòrum per la Memòria Històrica, és interessant perquè he descobert una Formentera republicana, d’esquerres, amb moltes ganes de modernitzar-ho tot, de canviar-ho tot i amb uns habitants que ja es plantejaven que la capital econòmica i política fos la Savina. Després es trunca per la Guerra Civil però, de no ser així, l’illa hagués fet un canvi espectacular.

Santiago Colomar a Sant Francesc

– Sens dubte hi ha etapes molt interessants i prou desconegudes. Per exemple molt poca gent sap que a Formentera hi va haver senyors feudals i que l’illa va tenir un monestir, Santa Maria de Formentera. Com és possible que aquesta part històrica tan interessant sigui tan desconeguda?

Sí, hi ha molta gent que ho desconeix. Pensa que aquesta matèria ha estat fora de l’escola molt de temps. Jo record que en Vicent Blai ens donava història de Formentera però la història local sempre ha estat marginada dels plans d’estudi i encara hi està. No hi ha una optativa que sigui Història de Formentera i no ho recullen els currículums escolars, i hauria de ser una prioritat, perquè l’alumne hauria d’aprendre primer allò que l’envolta. És veritat que aquesta història local sempre l’hem tinguda molt oblidada perquè a la cultura sempre se li ha donat mot poca importància i, amb el creixement turístic, el més important era fer sous i tenir èxit econòmic i hem deixat de banda potenciar el que tenim. Per exemple, en el segle IX, els víkings vingueren a Formentera, la van atacar el 859, l’any 1109 en Sigurd, rei de Noruega, passa per Formentera i ataca una cova que podria ser la cova des fum. Això surt a les sagues de Noruega i, si fóssim capaços de divulgar-ho entre el turisme nòrdic, seria fabulós i sense cap cost. Per tant, tenim una cultura que no la sabem aprofitar.

– Sempre has fet la teva feina amb passió, estàs satisfet per haver contribuït a posar una mica de llum a la foscor?

Sí, he set una persona que s’ha dedicat a investigar, sempre he fet el que he pogut i, tot i que hi ha molta feina per fer, em trob molt pagat per aquesta feina que he fet. El respecte amb què la gent em tracta, l’estima, això per mi és el premi més important. Per exemple, l’altre dia vaig fer una xerrada sobre armes, resistència i lluita a Formentera i abans de començar la xerrada diverses persones del públic em varen dir: venim per mor de tu. Això és una cosa molt polida, tenir aquest ganxo, perquè ho faig tot amb passió i la passió és atractiva pel públic; perquè si expliques el que sigui amb passió el públic t’escoltarà més i la prova és que les xerrades que hem organitzat sempre han estat plenes. Això vol dir que interessa la història, i molt.

– Durant tots aquests anys has fet grans contribucions al món de la història i la cultura local. De fet, et defineixes com un treballador de la cultura. Ha estat o està actualment mal tractada la cultura a Formentera?

Crec que la cultura ara està millor. Crec que el Consell ha fet coses interessants i no es pot negar. Per exemple, s’ha tret una beca d’investigació, que pens que podria està millor dotada, tenim Escola de Música municipal, tenim Conservatori, tenim Escola Oficial d’Idiomes ja des de fa molt temps. Des de l’àrea de Patrimoni s’han posat en marxa iniciatives com les Jornades Joan Marí Cardona que se celebren cada any, unes excavacions que ja es fan de manera regular tant a cap de Barbaria com al Castellum, on ha vingut la Universitat de Niça, i per això crec que ara estam millor que quan vaig començar o treballar dins l’Obra Cultural Balear. En aquella època era complicat perquè els polítics d’aquell temps no eren molt partidaris de portar a terme accions culturals. Nosaltres vàrem entrar a l’OCB el noranta-cinc amb la idea de celebrar el tres-cents aniversari del repoblament d’en Marc Ferrer i llavors era complicat. Ara tothom sap qui va ser en Marc Ferrer, moltes famílies posen aquest nom als seus fills, i això va ser una petita victòria nostra, però llavors érem molt pocs els que treballàvem per la cultura i en aquesta illa la cultura sempre ha set un germà pobre; crec, per tant, que d’ençà que tenim Consell i més competències el món de la cultura ha millorat i seguirà millorant amb iniciatives que encara no s’han fet com el Museu. Hem hagut de lluitar moltes vegades la gent que estàvem a l’Obra Cultural en un medi que no era favorable a la cultura, que ens veien una mica com a bitxos rars.

– Hi ha un vertader interès per part de les institucions a impulsar la investigació i a permetre que la nostra història sigui investigada i contada?

Si, crec que ara hi ha un interès institucional tot i que podríem criticar la inversió en Cultura, que hauria de ser més grossa. També m’agradaria que hi hagués una política de recuperació patrimonial més efectiva i decidida perquè el Campament de la Savina està com està, ses Salines estan igual. Es van fent coses però es podrien fer moltes més coses. Quan vàrem estar a l’OCB, entre el 1995 i el 2005, no hi havia un interès polític en cultura ni tampoc la inversió que s’està fent ara. I no és que ara tinguem tot el que volem, però és que llavors era molt complicat. Era una lluita al desert, ja que l’Obra Cultural tenia molt pocs recursos, érem pocs i organitzàvem el que podíem i lluitàvem contra tots els elements. Ara, l’OCB té una ajuda del Consell, està valorada i programa més activitats de les que podíem fer abans. Ha millorat, per tant, aquesta política cultural.

– T’has dedicat durant molt de temps al món de l’educació. Actualment fas classes d’història. Les noves generacions senten interès per la història local?

No.

– És una resposta molt contundent.

Sí. Mira, l’any passat vaig fer classes a primer d’ESO i aquest any faig segon d’ESO i no sé què voldran estudiar aquests alumnes però la carrera d’Història no està envoltada d’un aurèola d’èxit com tenen altres carreres com Dret, Economia o Arquitectura que són les que tenen més prestigi. Per tant, Història és una carrera que sempre tendrà els seus seguidors i hi haurà gent que sempre li agradarà perquè, qui conta la història d’un lloc com Formentera, és com les nostres mares quan ens conten coses de quan érem petits que nosaltres obrim els ulls i posam atenció. Els historiadors som com els pares de l’illa perquè explicam què feia l’illa abans, però gent que es vulgui dedicar a aquesta feina, que tengui un perfil d’investigador, això és molt complicat. Som minoria, aquí i pertot.

Santiago Colomar rebrà el premi Ramón Llull per la seva contribució a la recuperació de la memòria històrica de Formentera

– El gran motor de Formentera és el turisme. Moltes vegades sembla que aquest turisme ha ajudat a esborrar la nostra història i que la gent de Formentera no ha valorat els elements culturals i històrics de l’illa. Això és així?

Sí, evidentment això ha set així i la imatge que demostra això és, per exemple, quan s’ha tombat una casa vella per fer-ne una de nova al damunt. A Formentera s’ha passat molta pobresa, la seva gent ha emigrat a Amèrica i a moltes bandes i en aquesta illa quan hi ha hagut sous s’ha intentat esborrar tot allò que ens recordava que érem pobres. Per tant, hi ha hagut patrimoni que s’ha destruït, cases que han anat per avall i s’ha fet una casa nova damunt perquè no volem recordar tot allò. Per exemple, ara mateix molta gent voldria que de les ruïnes des Campament no quedés ni una sola pedra perquè allò és un record que no ens interessa, però cal pensar que és història i sí que ens interessa perquè aquest espai pot ajudar a dignificar a les víctimes de la guerra. Allò va existir i les persones que varen morir-hi tenien noms i llinatges. És clar que el turisme ha provocat una substitució i un soterrament i moltes vegades, sense obviar les coses bones que té el turisme, ha suposat també una substitució lingüística i cultural i això és perillós perquè la nostra cultura ha d’estar aquí i els que venguin, benvinguts siguin, però la nostra cultura és aquesta i hi ha d’haver una integració amb un respecte recíproc de cultures. El turisme ens ha donat molts de sous però ens ha fet menysprear la cultura pròpia i la història perquè durant molt temps no hem tingut ni llibres d’història. Va ser en Joan Marí Cardona, un eivissenc, qui va començar a fer llibres d’història i ha sigut des d’Eivissa que s’ha començat a valorar la història de Formentera.
Quan Marí Cardona publica el llibre Formentera, als anys vuitanta, hi havia només un llibre publicat per José Luis Gordillo, Formentera: Historia de una isla, que és també dels anys vuitanta, per tant, només teníem això. En aquest cas també és un home de fora que parla de Formentera, perquè no hi havia aquí personal universitari per fer una feina d’investigació i publicacions. Ara sí que tenim això, perquè a més del que puc fer jo, hi ha altres historiadors com Artur Parrón que també pot fer coses de Formentera. En aquest cas és un eivissenc de Santa Eulàlia convertit en formenterer com aquells que vengueren amb en Marc Ferrer.

– I veient totes aquestes connexions històriques, què penses de la gent que actualment no pot entendre el lligam de Formentera amb la cultura eivissenca o catalana?

Sí, moltes vegades hi ha una fòbia estesa cap al fet català. A vegades els meus alumnes expliquen a classe aquesta fòbia cap als catalans a partir del que senten a casa o veuen per la televisió i jo els deman què tenen en contra dels catalans. En aquests casos, jo record els alumnes d’on ve el seu cognom: Escandell, Costa, Castelló, Verdera o Ribas. I els record que els senyors feudals del segle XIII tenien noms i cognoms i eren catalans. Per tant, en molts casos la gent no és conscient però està criticant els orígens de la seva cultura, està criticant els seus orígens i això no ho fa ningú. Honorar els orígens és una cosa tan bàsica com honorar la nostra família, els nostres pares, avis, perquè són els nostres predecessors i d’ells hem heretat el seu cognom i les seves tradicions.

– I aquest odi que detectes és per desconeixement, ignorància o mala fe?

Jo crec que es tracta bàsicament d’ignorància. De fet, la ignorància és la mare de tots els mals. El fet de no llegir, no informar-se, et deixa en mans dels mitjans de comunicació i de qualsevol persona que et diu una cosa i te la creus. Per exemple, ara amb el tema de Catalunya, molts mitjans han començat a dir que el fet que Catalunya és una nació és una falsedat, que són invencions de la historiografia romàntica i nacionalista. Per tant, totes aquestes afirmacions, la gent que no ha llegit, s’ho creu, i els boixos que venen a escola senten als pares, als mitjans de comunicació i això fa que ens arribem a odiar a nosaltres mateixos.

– Formentera té patrimoni, poc, però en té. A part del sol i platja, l’illa té també patrimoni històric per oferir als turistes?

Jo crec que sí. De fet, es podrien arreglar ses Salines, arreglar tots els murs que estan caient, aguantar les cases que no caiguin (les cases de ses Salines o la casa de la màquina que ja ha caigut), es podria posar algun tren petit que fes el trajecte del camí de sa Guia, etc. Es podrien fer excursions programades en diferents idiomes per explicar coses fabuloses de ses Salines, ja que és un dels llocs més fabulosos que hi ha, perquè allà es troba des de la prehistòria de ca na Costa fins a tota la indústria salinera o la base d’hidroavions o el camp de concentració. En aquesta zona es té tota la història de Formentera amb poca estona i a més amb un paisatge fabulós. També es podrien fer visites guiades amb un component gastronòmic per ensenyar la nostra gastronomia, i sense costar gaire. Està clar que no tenim palaus gòtics ni renaixentistes però tenim patrimoni i tot això, quan es faci el museu, es podrà explicar perquè ara la gent pensa que no tenim museu perquè no hi ha res per explicar. I quan es faci el museu es veurà que hi ha les restes bizantines que s’han trobat fa poc, restes de ca na Costa, les làpides funeràries d’època musulmana que en tenim cinc, més que a Eivissa, totes les restes romanes, restes numismàtiques amb monedes antigues. Tot això es podria fer en un museu amb condicions i la gent veuria que tenim patrimoni.

– A poc a poc es van fent passes per fer efectiva la recuperació del patrimoni cultural de l’illa. Des del punt de vista de la divulgació de la cultura, com veus el nou projecte museístic que vol portar a terme el Consell de Formentera?

La veritat és que em va sorprendre que tornàs a sortir el tema del museu perquè ja el considerava un tema bastant mort. Era un projecte a tres bandes amb Sa Nostra, el Govern de les Illes Balears i el Consell, i en un començament hi va haver problemes i pensava que ja no es reactivaria. Per tant, em sembla molt bé que es torni a parlar del tema i que s’aprofitin cases velles i úniques com és sa Senieta o can Ramon per donar-los una funció, donar vida a aquestes edificacions. Ens queden encara dos cases devora el cementeri, ca na Maria Lluquina i un paller que hi ha al costat, que són unes de les primeres cases que hi va haver a Sant Francesc i que crec que s’hauria de fer alguna cosa perquè no acabessin tombades. Aquí s’hi podria posar algun servei municipal com alguna oficina d’informació turística o un arxiu o alguna dependència més del museu i així es completaria la feina que s’està fent. Per tant, em sembla bé perquè aquestes cases, si no s’haguessin adquirit, hagueren anat a terra i són cases úniques. Una casa d’estil eivissenc com can Ramon no en tenim altra ara mateix, i esper que amb la restauració no facin el mateix que van fer amb can Marroig.

– Santi, tenc entès que ara estàs treballant en una nova publicació, en aquest cas una biografia del diputat Marià Serra. A algunes persones pot ser que aquest nom només els recordi a un nom de carrer. Qui va ser Marià Serra?

Marià Serra va ser un personatge fabulós amb una història molt intensa i molt tràgica però una persona crec que molt interessant. No tenia estudis universitaris ni era un empresari d’èxit, havia set un emigrant que havia emigrat a Cuba, a Montevideu, a Nova Orleans i a Nova York i era una persona amb una llarga vida d’emigrant que per primera vegada, entre el 31-34, és nomenat diputat a la Diputació Provincial de Balears, que era un càrrec que sempre havia set ocupat per gent important d’Eivissa, de classe alta eivissenca.
Marià Serra era del partit de n’Azaña i aquest home va participar en moltes coses interessants, com, per exemple, ell va ser qui va proposar i es va aprovar, la creació d’una càtedra d’estudis baleàrics. Va demanar que s’ensenyàs història de cada illa i, en el cas d’Eivissa, la feina aquesta la va fer Macabich. Va participar també com intermediari a una vaga de ses Salines, a una de les vagues que va muntar la CNT. Va fer d’home bo, era un home amb un cert carisma perquè d’altra manera no et designen per fer de mediador i intermediari per solucionar un conflicte. Va ser també regidor de l’Ajuntament de Formentera i tinent d’alcalde i va ser un home que cada 15 dies anava a Mallorca i tornava, era una feina frenètica i com a regidor li encarreguen feines importants. L’any 36 va marxar amb el Miguel Pequeño amb una trentena de republicans i va acabar a Barcelona i, quan va acabar la guerra, va travessar els Pirineus, va estar tancat, va poder sortir i es va morir a prop de París, a la França ocupada pels nazis. Va morir jove, crec que per depressió i va deixar tres fills molt petits… Va ser un drama i per això la família s’ho mereix i nosaltres també ens mereixem tota aquesta part de la història de Formentera, també per dignificar la República i posar en valor un personatge que a part d’un carrer no ha tingut cap altre reconeixement.

Comentarios

comments

1 Comentario

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here