Neix la plataforma que permet visualitzar al detall la situació de la posidònia

L'Associació VELLMARÍ és la propulsora d'aquest projecte pioner que consisteix a cartografiar al detall el fons marí de Formentera. Aquesta eina servirà per informar a qualsevol navegant de la posició de les praderies de posidònia mitjançant una plana web i una app. A més, permetrà monitoritzar l'evolució de les praderies al llarg dels anys i tenir un estudi detallat de l'impacte sobre la planta marina

El biólogo marino Manu San Félix

Els navegants que visitin Formentera tindran en poc temps una ferramenta que serà fonamental per efectuar un fondeig amb garanties de no fer malbé la posidònia ni el fons marí. Aquesta eina es diu Posidonia MAPS i els usuaris podran visualitzar la situació de les praderies d’aquesta planta marina mitjançant la web posidoniamaps.org i una app per descarregar en diferents dispositius electrònics.

Imatge del fons marí de Formentera sent cartografiat. Font: Posidonia MAPS

L’Associació VELLMARÍ és la propulsora d’aquest projecte pioner que consisteix a cartografiar al detall el fons marí de l’illa. Per Manu San Félix, qui encapçala l’equip que està realitzant l’estudi, aquest és un projecte de «tots els ciutadans» que permetrà monitoritzar l’evolució de les praderies al llarg dels anys i quina és l’afectació de diferents factors; el canvi climàtic, la contaminació i l’impacte del turisme. Aquestes dades permetran conèixer quin és el retrocés que pugui tenir aquesta planta marina i en quina velocitat, o en cas contrari, saber de quina manera evoluciona. L’estudi també permet conèixer altres informacions com l’edat de les praderies o el gruix dels esculls de posidònia.

Qualsevol persona podrà dirigir-se al portal web o app, abans anomenada, i veurà on es troba la planta marina i quina és la posició de les embarcacions equipades amb el sistema AIS (Automatic Identification System). Segons ha avançat el seu creador, Manu San Félix, la intenció és que Google Earth inclogui la cartografia de les praderies de posidònia en el mapa del món, de manera que quan un usuari entri a aquesta pàgina web no només pugui veure la superfície terrestre, sinó també pugui «veure què hi ha sota el mar per primera vegada». L’objectiu personal de San Félix, que «el primer lloc que inclogui Google Earth amb aquest sistema sigui l’illa de Formentera».

De moment, el que ja s’ha aconseguit cartografiar és una gran part del sud de l’illa, on s’han trobat resultats optimistes. En una superfície de 38,05 km2del fons marí, les praderies ocupen el 50%, amb una extensió de gairebé 19 km2. Segons Manu San Félix, l’estat de la posidònia en aquest lloc es troba en «molt bon estat», encara que ha lamentat que la presència de vaixells grans a Migjorn hagi augmentat, especialment, en el darrer estiu.

L’objectiu final del projecte és cartografiar el fons marí de tot el perímetre de Formentera i poder visualitzar-lo al detall.

Daisee Aguilera, consellera de Medi Ambient, en el moment de la presentació de Posidonia MAPS

Per portar-ho a terme però, necessiten finançament que fins ara ha vingut d’empreses privades, la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera (que ha finançat una gran part del projecte) i el Consell Insular de Formentera, com a única institució pública col·laboradora. En aquest sentit, Daisee Aguilera, consellera de Medi Ambient, ha dit que per part del Consell el «suport és total» al projecte. Ha destacat que és una ferramenta «bàsica per a la protecció del nostre medi natural», igual que el Save Posidonia Project, i «vital per aconseguir canvis en les cartes nàutiques».

Tot i que encara queda molta extensió per cartografiar, Manu San Félíx, disposa de la informació necessària per posar en alerta de la pèrdua de la superfície de posidònia en diferents indrets de l’illa, especialment a les zones amb major pressió turística com és el Parc Natural. Pel biòleg marí, «no hi ha debat sobre l’afectació dels fondejos sobre la posidònia». Assegura que els efectes de les àncores a la part oest de l’illa és «molt visible».

Imatge de la destroça que provoquen les àncores sobre la posidònia, que inclou el llibre informatiu

De fet, en l’any 2012 Vellmarí i Oceansnell, que col·labora en el projecte, varen realitzar una petita prospecció en tres sectors del Parc Natural per comparar-la amb els estudis que s’havien fet l’any 2008 dins del projecte LIFE Posidonia. Els resultats són alarmants; a la zona des Racó de s’Oli s’ha perdut un 16,15% de superfície de posidònia, a la platja de Ses Illetes un 22,67%, i a s’Espalmador un 44,02%. A més, es calcula que en els darrers 50 anys s’ha produït una pèrdua de posidònia del 34% al Mediterrani Occidental. Unes xifres que posen de manifest la necessitat d’establir mesures de control al litoral marí, com ara aquesta ferramenta Posidonia MAPS que informarà al detall d’on es podrà tirar àncora i on no.

Manu San Félix, ha anunciat que presentaran un vídeo explicatiu amb imatges «molt dures» de l’impacte de les àncores sobre la posidònia a Formentera. En un llibret que informa de totes les dades del projecte es mostra amb fotografies el procés d’arrossegament d’una àncora d’un vaixell gran, que en només 24 hores és capaç de destrossar una superfície «com un camp de futbol»

El dimarts, 16 de maig, Vellmarí i Oceansnell començaran a cartografiar el fons marí de la part nord-oest de Formentera, la més castigada per la pressió d’embarcacions. La metodologia de feina consisteix a combinar diferents sistemes tecnològics; des d’una embarcació s’arrossega un sonar que fa una batuda lateral i un perfilador que posiciona amb precisió inferior a un metre les praderies de posidònia. També s’utilitza un drone per captar imatges aèries de la superfície que ocupa la planta marina i immersions per a realitzar reconeixements in situ.

Comentarios

comments

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here