El cementeri de Sant Ferran acull des d’ahir de tarda una escultura i una placa commemorativa en record a les víctimes del franquisme. La placa i l’escultura han set instal·lades pel Govern de les Illes Balears en memòria dels cinc formenterers assassinats en aquest cementiri, ara fa 81 anys, l’1 de març de 1937. Els afusellats pel règim franquista van ser Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar.
La consellera de cultura del Govern balear, Fanny Tur, acompanyada per la consellera de cultura de Formentera, Susana Labrador, i pel representant del Fòrum per la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera, Artur Parrón, van ser els encarregats de conduir aquest homenatge en què hi van assistir també els familiars de les víctimes.
Tal com va explicar la consellera de cultura de Formentera Susana Labrador, l’objectiu d’aquest homenatge a les víctimes del franquisme és el de recuperar part de la memòria històrica i dignificar aquest espai. «Fem aquest petit homenatge amb una escultura i una placa perquè les famílies puguin venir a recordar als seus familiars i expressar un dolor que mai haurien d’haver patit», va explicar Susana Labrador
Espais de memòria democràtica
L’homenatge celebrat ahir és el primer acte de la campanya de senyalització dels espais de memòria democràtica que ha posat en marxa el Govern balear a proposta de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses. La placa amb el nom dels cinc formenterers assassinats, està acompanyada amb una escultura de l’arquitecte Sebastiano Rossi. Es tracta d’un monòlit amb un disseny uniforme que s’instal·larà a tots els espais d’aquestes característiques de Balears perquè tinguin la consideració d’espai de memòria democràtica.
Segons va explicar la consellera balear de cultura, Fanny Tur, l’acte d’ahir arriba tard però, tot i que sigui després de 40 anys de democràcia, serveix per reparar una part de la història i a una part de la població que el seu únic delicte va ser defensar la República i la democràcia. «Molta gent no pot celebrar el dia del seu poble perquè encara hi ha molts ciutadans a fosses comunes, crec que és molt simbòlic que en el Dia de les illes i en l’aniversari de cinc formentereres afusellats s’hagi volgut posar aquest monòlit que és el primer que instal·la a una fossa comuna el Govern de les Illes Balears», va explicar Fanny Tur.
Dignificació de l’espai
Segons el representant del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, Artur Parrón, la placa i l’escultura serveixen per dignificar aquest espai. «Portem 40 anys de democràcia i just comencem a fer homenatges a les víctimes i especialment als seus familiars que demanen recerca, investigació i són els que tenen una necessitat vital de memòria històrica», va explicar Artur Parrón.
Artur Parrón va destacar el paper dels familiars dels desapareguts a l’hora de preservar la memòria històrica. «Ells són els veritables protagonistes, perquè simbolitzen aquesta democràcia, incomplerta i imperfecta que tenim, que quaranta anys després d’haver-se iniciat, encara està buscant els ossos de la gent que va morir, precisament, inaugurant aquesta democràcia, que va ser la democràcia de la segona república».
Les feines d’exhumació
El passat mes de novembre es va fer una intervenció arqueològica al cementiri de Sant Ferran amb la intenció de trobar els cossos dels cinc formenterers assassinats durant la guerra civil i enterrats en aquest espai. Els treballs de l’equip arqueològic varen acabar amb la troballa de projectils a terra i clavats al mur exterior del cementiri, on es va produir l’afusellament. També es trobaren fragments de crani, amb possibles orificis de projectil.
Les restes òssies trobades són ara mateix al laboratori on es realitzen les proves d’identificació i, segons va confirmar l’historiador i membre del Fòrum Artur Parrón, s’espera que es puguin tenir els resultats aviat. «Les restes òssies trobades ara estan a laboratori, es van prendre mostres d’ADN dels familiars i s’està pendent del laboratori però s’espera que al març o a l’abril es puguin tenir ja els resultats».
La dignificació de nous espais
A més de la fossa comuna del cementiri de Sant Ferran, on van ser enterrats els cinc afusellats pel règim franquista, i de la fossa dels morts de la Colònia penitenciària de la Savina, enterrats al cementeri nou de Sant Francesc, encara queden tres fosses més per exhumar i dignificar.
Segons Artur Parrón encara queda una fossa al fossar vell de Sant Francesc, en queda una as Pujols, a la Pedrera den Coix, i queda una tercera fossa a la pujada de la Mola. Sobre aquesta tercera fossa es desconeix la ubicació exacta. «La voluntat del Fòrum, amb el suport de la conselleria balear, és la de seguir treballant amb aquestes fosses per poder fer alguna cosa, tot i que algunes ja sabem que són difícils d’exhumar, però es podria fer algun homenatge institucional», va concloure Artur Parrón.
