El diputat per Formentera al Parlament balear, Llorenç Córdoba Marí, ha expressat avui el seu rebuig ferm a la derogació de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, i ha advertit que aquesta decisió representa un error polític, institucional i moral.
Durant la seva intervenció al ple del Parlament, Córdoba ha defensat que aquesta norma va néixer amb voluntat de reparar, reconèixer i dignificar, i no per dividir la societat. En aquest sentit, ha recordat que la llei es va aprovar en el seu moment amb un ampli consens parlamentari, com una eina per situar les víctimes i la dignitat humana per damunt de la confrontació política.
Segons Córdoba, la derogació impulsada per VOX i assumida pel Partit Popular suposa “desfer un acord polític i moral” i enviar “un missatge equivocat a les víctimes, a les famílies i a totes aquelles persones que durant anys només han demanat respecte”.
“El problema no era la llei. El problema ha estat l’ús polític i partidista que se n’ha fet.”
El diputat ha remarcat, a més, que aquesta iniciativa de derogació no només és discutible des d’un punt de vista polític, sinó també jurídicament problemàtica, perquè entra en conflicte amb principis constitucionals, amb la normativa estatal de memòria democràtica i amb compromisos internacionals en matèria de veritat, justícia i reparació.
Córdoba ha volgut subratllar també la seva coherència institucional i política en aquesta qüestió. En aquest sentit, ha recordat que, quan era president del Consell Insular de Formentera, ja va presentar formalment al·legacions en contra de la derogació de la llei, defensant la necessitat de preservar-ne l’esperit original i advertint dels riscos jurídics i institucionals que comportava la seva eliminació.
Ara, com a diputat al Parlament, ha tornat a defensar públicament aquesta mateixa posició, “per coherència amb allò que ja es va sostenir des de Formentera i per respecte a les víctimes i a la dignitat institucional”.
Córdoba ha estat especialment crític amb PP i VOX, als quals ha atribuït la responsabilitat principal d’haver culminat la derogació. Tanmateix, ha volgut anar més enllà de la lògica de blocs i ha advertit que una part de l’esquerra, i especialment el PSIB-PSOE, també té una quota de responsabilitat política en aquest desenllaç.
Segons ha explicat, durant anys una llei que havia nascut del consens va ser utilitzada massa vegades com una eina de relat partidista, de confrontació ideològica i de patrimonialització política. “Una llei tan delicada, tan vinculada a la memòria, a la dignitat i al dolor de tantes persones, no podia convertir-se en una trinxera ideològica ni en patrimoni exclusiu de ningú.”
En aquest sentit, ha advertit que quan una llei de consens es fa servir de manera sectària, es debilita i es fa més vulnerable davant aquells que posteriorment la volen derogar. “PP i VOX són responsables de la derogació. Però una part de l’esquerra també ha contribuït, amb els anys, a fer aquesta llei més vulnerable.”
Eina de reparació i reconeixement
El diputat per Formentera ha insistit que la Llei de Memòria Democràtica no s’hauria d’haver defensat mai com una “bandera de bloc”, sinó com una eina de reparació i reconeixement. “Aquesta llei no havia de servir per guanyar cap batalla cultural. Havia de servir per una cosa molt més humana: reconèixer persones.”
Finalment, Córdoba ha conclòs que la derogació de la llei “no arregla res”, sinó que “banalitza la memòria i empetiteix aquest Parlament”, i ha defensat que el deure de les institucions és preservar la dignitat, la memòria i el respecte, més enllà de les majories parlamentàries del moment. “Les majories parlamentàries poden decidir moltes coses, però no poden alterar per elles mateixes el valor de la dignitat, de la memòria i del respecte.”
