El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha denunciat que el Partit Popular «ha trencat un consens de 40 anys» en l’ús del català a les Illes Balears, forçat per la seua aliança amb la ultradreta de Vox. «S’està fent servir el català com una arma de conflicte, quan no ho és», ha afirmat el senador. Ferrer va defensar ahir una moció del PSOE sobre la defensa del català a les Illes Balears, que finalment fou aprovada per la Comissió de Comunitats Autònomes.
Ferrer ha volgut aprofitar la seua intervenció per solidaritzar-se el Partit Socialista per «la infame conducta» del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne amb el cas Aurora Picornell. El senador ha exigit també la seua dimissió immediata del càrrec.
Pel que fa al tema del català, Juanjo Ferrer ha explicat que a Eivissa hi ha una majoria de castellanoparlants, i cada vegada més persones que només parlen anglès, sobretot en el sector serveis. «Això no és un conflicte, és mantenir la nostra idiosincràsia, la nostra manera de fer amb la nostra llengua, també catalana, amb les seves peculiaritats de cadascuna de les nostres illes». Així, afirma que «s’està creant un problema que és artificial, que persegueix la confrontació per aplicar un pacte amb un partit que el català el molesta». El senador va remarcar que a la dreta i a la ultradreta «no només el molesta el català, l’euskera, el gallec, els molesta tot allò que és centralisme, allò que no és centralisme i castellanista».
El senador ha posat com a exemple de la marginació a la qual se sotmet el català la supressió del requisit de tenir-ne uns mínims coneixements per exercir de personal sanitari. Així, ha destacat que aquesta situació «discrimina» als catalanoparlants. «Recordo una anècdota de fa poc, d’una mare que deia que anava amb el metge i que el metge li demanava què li feia mal, i la nena li deia que li feia dolor per aquí, i ell no ho entenia». Doncs això també és una forma d’infringir els drets dels catalanoparlants», ha dit Ferrer, qui ha recordat que als seus güelos els metges d’ara no els haurien entès, ja que només parlaven català, tot i que entenien el castellà.
Finalment, el senador d’Eivissa i Formentera ha tornat a recordar la política de segregació lingüística a les escoles i instituts, que ha estat rebutjada pel 100% dels centres públics de les Illes Balears i només acceptada als concertats i privats, «de forma molt esbiaixada i limitada». Continuant amb l’ensenyament, Ferrer s’ha preguntat de forma irònica si la proposta dels populars per modificar l’EBAU, la prova d’accés a la universitat, i consultar les “Reales Academias” per poder fer aquestes proves passarà per sa «Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà», una organització esperpèntica que defensa que a les illes no es parla català, sinó un idioma que identifiquen com a ‘baléà»
