La figuera, amb el nom científic de Ficus carica, és un arbre originari d’Àsia sud-occidental i actualment es troba ben estès pel Mediterrani i per montes altres regions del món. En el cas de Formentera es desconeix el moment exacte en què aquesta espècie va ser introduïda a l’illa però es calcula que va ser al segle XVIII, durant el Repoblament de Formentera per part d’eivissencs al voltant de l’any 1700, quan aquesta planta va ser introduïda a l’illa pels nous repobladors.
Pep Mayans Ribas, farmacèutic de professió i amant de la botànica i de la natura en general, ja porta una vintena d’anys estudiant les diferents varietats de figueres que han existit històricament a Formentera i actualment en té documentades unes 18 varietats diferents. Segons explica aquest expert, el seu interès pel món de les figueres va començar a partir d’una conversa familiar sobre una espècie poc coneguda a l’illa, la figuera lloral. Després d’una recerca conjunta amb el seu pare, en Pep va poder localitzar aquest exemplar i a partir d’una branca d’una figuera vella localitzada a la Mola va aconseguir obtenir una nova figuera que ara té sembrada al terreny de ca seva juntament amb la resta d’espècies habituals de l’illa que ha pogut recuperar.
Entre 17 i 18 varietats diferents de figueres
Durant els darrers anys, en Pep Mayans no tan sols ha estudiat les varietats diferents de figueres existents a l’illa si no que ha engegat un projecte de conservació d’aquestes espècies mitjançant la sembra d’un exemplar de cada una de les varietats que han estat presents a l’illa durant dècades. Actualment en Pep Mayans té sembrades gairebé totes les varietats de figueres que han estat presents a l’illa durant els darrers 40 anys. “Vaig sembrar quasi totes les varietats, però algunes han mort. Només en falta una que es diu poletana que no l’he sembrada i enguany he sembrat per segona i tercera vegada la coll de dama blanca, la coll de dama negra i la rojal. Tenc albocor, rojal, blanca poma, lloral, julies, blanques, blanca coa, bordissot, martinenca, morisca, oriola, verdal, cameta i alcudia”, afirma Pep Mayans.
Tot i que s’han pogut documentar a l’illa entre 17 i 18 varietats de figueres diferents, aquest expert afirma que només 7 o 8 d’aquestes varietats han estat les més comunes a l’illa. Entre aquesta tipologia diferent destaquen albocor, oriola, rojal, blanca, martinenca, julia, coll de dama blanca, coll de dama negra, alguna morisca i alguna verdal. D’altra banda, altres exemplars com la lloral no acostumaven a ser gaire habituals a l’illa.
Les figues, peces clau per a l’economia de subsistència formenterera
La presència més abundant a l’illa d’uns determinats exemplars de figueres en detriment d’uns altres obeeix a criteris de producció i rendibilitat. D’aquesta manera, i segons explica Pep Mayans, els habitants de l’illa només sembraven els exemplars més productius i més resistents. “La gent de Formentera buscava figueres que fossin rendibles tant per l’abundància de fruita com pel profit que en treien, i les figueres que no són tan habituals era perquè no eren pràctiques pel que fa a l’assecament de les figues o bé perquè els pardals se les menjaven o hi havia alguna raó. El pagès de Formentera feia una selecció pràctica a l’hora de sembrar una figuera”, afirma Pep Mayans.
I és que les figues sempre han estat apreciades pels habitants de Formentera no només pels seus fruits que permetien alimentar la població i també els animals, principalment als porcs, sinó perquè a més era un aliment que es podia assecar i conservar molt de temps. “Si ens situam 40 anys enrere en una època que no teníem frigorífics i que l’única manera de conservar els aliments era amb sucre i amb sal, mitjançant una salmorra, també era molt important tenir fruita seca perquè aquests fruits eren vitals com a aliment, com a recurs nutritiu i per garantir la subsistència. Avui en dia segueixen agradant igual les figues, però al mercat tenim moltes més coses i la necessitat de menjar figues no és tan grossa” afirma Pep Mayans.
Un aliment d’estiu
La collita de figues s’inicia amb les figues flors, durant el mes de juny, habitualment per Sant Joan, i acaba al novembre amb les darrers figues, tot i que el període de màxima producció és des de mitjan juliol fins a darrers d’agost.
Procés de sembra i creixement horitzontal de les figueres
Tradicionalment el sistema de sembra de les figueres a Formentera s’ha fet mitjançant una branca i la millor època per la sembra de figueres va des de la primera quinzena de març fins al juny.
Segons explica Pep Mayans, per sembrar una figuera es fa un clot ben fondo i s’enterra la branca deixant un ull a nivell de superfície. Després es posa un casat que serveix perquè aquest brot creixi per amunt de forma vertical i amb una soca molt dreta i perquè no estigui castigat pel sol. Un cop aquest brot arriba dalt se li talla l’ull principal i comença a fer el brancatge.
En el cas de Formentera el creixement de les figueres s’ha fet sempre en horitzontal mitjançant la col·locació de perxes i estalons per aguantar les branques. Aquest sistema ha permès que els arbres poguessin desplegar tot el seu ramatge en horitzontal evitant al màxim la poda de les branques i creant estructures que han mantingut una bona productivitat i que a més han tingut molts d’usos. “La funció dels estalons era per productivitat, per ombra i per aconseguir major rendibilitat de les figueres. A més, una figuera devora una casa sempre era una espècie de segona habitació o el lloc on s’hi deixava el carro, on es prenia la fresca a l’estiu o on s’anava a fumar-se un cigarret o a penjar-hi les cebes i feia la funció de garatge”, afirma Pep Mayans.
Un banc de figueres
Pep Mayans no vol estar sol en la seva lluita per la conservació de les varietats de figueres tradicionals i creu que alguna institució hauria de garantir la pervivència de les diferents varietats de figueres que han existit sempre a Formentera. Per això aquest professional demana que algun organisme públic creï un banc de figueres per evitar que aquestes especies que han tingut un paper molt rellevant en la nostra història acabin desapareixent de la nostra illa. “Pens que seria una cosa interessant per al sector agrícola i d’interès científic poder mantenir les varietats autòctones d’aquí, les que més anys han estat aquí adaptades de generació en generació(…) Crec que el Consell a través de la Conselleria d’agricultura hauria de garantir, per exemple, a la finca de Can Marroig, l’existència d’aquests exemplars, conjuntament amb altres plantes com varietats d’oliveres que tenim a Formentera o de parres per garantir que aquestes varietats no morin”, conclou Pep Mayans.
