El diputat independent per Formentera al Parlament de les Illes Balears, Llorenç Córdoba Marí, ha intervingut avui al Ple en el debat sobre la regularització extraordinària de persones migrades i ha defensat que “regularitzar pot ser legítim i s’ha fet abans amb governs de dretes i d’esquerres, però no es pot fer malament”. Córdoba ha votat a favor de la PNL del Partit Popular, que ha estat aprovada pel Parlament.
En la seva intervenció, Córdoba ha reclamat “ordre, legalitat i recursos” i ha advertit que el principal problema és “la manera” com el Govern de l’Estat està plantejant el procés, amb “presses” i “manca de traçabilitat”, i ha exigit que una mesura d’aquest abast es tramiti amb debat parlamentari i garanties, i no com a mecanisme principal per Reial decret.
“No estic contra regularitzar: s’ha fet abans amb governs de dretes i d’esquerres. Estic contra fer-ho malament: amb pressa, opacitat i manca de garanties, i resolent-ho a cop de Reial decret.”
Defensa de la ILP, però no d’un “decretazo”
Córdoba ha volgut posar en valor la Iniciativa Legislativa Popular com a instrument de participació ciutadana, recordant el volum de signatures i el suport parlamentari obtingut en la seva presa en consideració. “Una ILP s’ha de respectar amb el procediment complet i amb el debat a les cambres, Congrés i Senat.”
Recursos i justícia territorial: “sense traçabilitat no hi ha confiança”
El diputat ha situat la qüestió dels recursos com a punt crític: si hi ha finançament europeu per reforçar acollida i capacitat d’atenció, “ha de ser traçable i arribar on hi ha pressió real”. En aquest sentit, ha reclamat informació clara sobre import, distribució territorial, criteris i percentatge d’execució dels fons.
“Si hi ha doblers europeus, s’ha de saber què ha arribat, a on, quan i amb quin criteri. Sense transparència alimentam desconfiança i col·lapsam serveis.”
Formentera: manca de mitjans i impacte immediat
Córdoba ha recordat que en territoris fràgils com Formentera “qualsevol tensió es nota de seguida” i ha insistit que les administracions locals i insulars acaben assumint efectes pràctics (serveis, convivència i habitatge) sense que sovint arribin els mitjans necessaris.
Finalment, ha defensat que qualsevol procés extraordinari ha de tenir criteris verificables i mecanismes efectius de comprovació, especialment en identificació i antecedents, i ha criticat que es pretengui substituir control real per “declaracions” o fórmules insuficients.
“No es tracta de desconfiar de ningú; es tracta de confiar en el sistema. I un sistema sense verificació no és estat de dret.”
