Ens trobem que ja ha arribat la temporada d’estiu. Tota l’illa es mobilitza per a rebre més
visitants que l’any anterior. Comencen les reserves als hotels, apartaments o restaurants.
Obren comerços i bars que romanien tancats, cada any en tanca un i n’obre un altre. Cada
vegada més luxós i més desvinculats d’aquells comerços de sempre quasi extingits que
nasqueren a mitjan del segle passat o que foren conversions de les botigues
domèstiques. L’afany de benefici ràpid en la temporada està transformant dramàticament
el nostre territori.
El nostre patrimoni natural està desdibuixat del seu context. S’ha prescindit del cultiu i la
transmissió de la petjada històrica i cultural dels que l’han cuidada i treballada. Qui parla
de les formes de treballar la calç? O de donar forma a les pedreres de marès? En el millor
dels casos és una anècdota contada per un cambrer a algun visitant curiós, abans d’anar
a la platja, el nostre gran “tresor”.
Que a Formentera es viu del turisme és innegable, però, a quin preu? Només podem
aspirar al model de sol i platja ens diuen, i que estem fent amb el nostre “tresor”?
Nomes aquest mes de maig ja han transcendit imatges que lamentablement no en són
gaire estranyes, i que mostren que el nostre litoral està en un risc cada cop més
irreversible de massificació.
De la mateixa manera que a les carreteres col·lapsades en l’estiu (malgrat el “Formentera
Eco”), ja es compten per milers els iots, catamarans, xàrters, motos d’aigua i un llarg
etcètera que rodegen el nostre petit tros de terra en temporada, en moltes ocasions
vehicles privats o de lloguer d’un sol dia ocupats per visitants que ni pernocten a l’illa.
Aquesta massificació del mar està posant en perill l’estabilitat dels ecosistemes marins,
no només amb les àncores que afecten les praderes de posidònia sinó també amb
l’expulsió d’aigües negres i residus directament al nostre mar Mediterrani. Els restes de les
embarcacions els trobem a les platges abans de la neteja de la temporada, qualsevol pot
fer la prova d’anar a recollir-ne i veurà com surt amb bosses plenes. Que Celeste! ens ho
demostra any rere any.
Però ja estem veient que els controls que exerceix el govern local poc pot fer amb la
irresponsabilitat cada cop més descarada d’alguns visitants. El caprici i el desig dels
visitants és cada cop més invasiu, un fet que dona molt per a parlar…
• Parlem de macrofestes en cases pageses, apartaments o zones protegides que
posen en perill no només la conservació de l’espai sinó el descans dels que vivim
tot l’any.
• Parlem de party boats enmig del mar, on fins a set embarcacions s’arrepleguen
rodejades de motos d’aigua, incrementant la contaminació a molts nivells.
• Parlem de irresponsabilitat a l’hora de tripular una embarcació recreativa enmig
del temporal, fer cas omís a les advertències i acabar enrocant deixant
l’embarcació.
• Parlem d’adinerats que ocupen il·legalment les platges pel seu ús exclusiu per a fer
banquets amb els peus dins l’aigua; per a fer videoclips o per assegurar la
exclusivitat d’una celebrity per a remullar-se el cul.
• Parlem dels preus dels costos de vida que no fan més que augmentar dia a dia
perquè sempre arriba algú en l’estiu que ho pot pagar mentre els que vivim tot
l’any no.
• Parlem de la manca d’habitatge per tot l’any pel sucós benefici que impliquen les
rendes del visitant que ens deixa sense docents, especialistes sanitaris o
bombers.
• Parlem de quioscos de platja cada cop més prop de l’aigua i les disputes pel seu
control.
• Parlem de condicions laborals abusives, il·legals i precàries dramàticament
normalitzades que posen al límit el cos i la ment.
Parlem de moltes coses quan parlem del model turístic, parlem de condicions que
vulneren els drets a la qualitat de vida dels que treballem, naixem i morim a Formentera.
Per aquest motiu, des de l’OCBF ens alineem amb Canviem el Rumb i el moviment del
sud d’Europa per a la desturistització. El proper diumenge 15 de juny a les 18.00 hores, convidem tot/es els illencs/ques que puguin a desplaçar-se a Eivissa a la manifestació “Pel dret a una vida digna” al portal de Ses Taules.
Acompanyats de ritmes festius, música i denúncia, hem d’inundar els carrers d’Eivissa.
Hem de respectar-nos més, ser exigents amb el model turístic que volem. No podem
permetre que reservem el millor de les Pitiüses pel privilegi dels que ens visiten pocs dies
per a beneficiar a uns pocs, mentre som molts els que en patim les conseqüències.
