Mireia, no vas néixer a Formentera, però fa més d’una dècada que visites aquesta illa. Quina és la teva relació amb Formentera?
El primer cop que vaig arribar aquí va ser perquè unes amigues van organitzar un viatge a Formentera durant el mes de maig. En aquest primer viatge vaig al·lucinar i cada cop que era a Barcelona tenia el record de Formentera com un lloc on el temps s’aturava i hi havia màgia i, des de llavors, no he pogut parar de venir, tinc una addicció per Formentera potser.
Vares treure un primer disc, «Somriuen les deixalles», i ara acabes de treure un segon disc, «Marge de millora». D’on surt aquest títol?
Surt d’intentar parlar-me i parlar-nos bé a l’estudi de gravació. En lloc de dir «quina merda!», intentàvem dir: «ostres, això té marge de millora!». I aquesta obsessió va acabar sent el títol del disc, ja que aquest títol em sembla divertit i sempre hem millorat i, tant per passat com per present, crec que funciona. I com que el primer nom del disc «Somriuen les deixalles» m’agradava tant que pensava que no el podria millorar, marge de millora ja era una crítica en si.
Marge de millora és un EP de 4 cançons i tinc entès que en aquest darrer treball hi ha una cançó inspirada en un plat japonès…
Smoked butter fish és el nom d’un plat japonès d’un restaurant de Barcelona que no vaig demanar perquè la descripció era «rol de pez con mantequilla ahumado con langostino rebozado en panco». Vam anar allà a sopar en una cita i crec que el meu esclat d’amor va fer que em semblés fins i tot romàntic qualsevol plat japonès i qualsevol cosa que veia al meu voltant i al final és una cançó d’amor encobert amb una lletra aleatòria absolutament.
Als teus discos trobem una barreja d’estils, des del pop, jazz, blues… com defineixes el teu estil musical?
A l’estudi vaig dir que feia punk naïf perquè realment no tinc ni idea del que faig. I no volia posar-me una etiqueta perquè em semblava complicadíssim, però punk en el sentit que faig el que em dona la gana i naïf és que tot al final acaba sonant com relativament agradable o innocent i, llavors, com que el punk naïf és un estil que no existeix, ens el vam inventar per la llibertat que a mi em fa sentir.
Explica’ns el teu procés creatiu? Com surt una cançó?
Dono bastants voltes al cap sobre coses que em passen i últimament Instagram m’ajuda molt perquè textos que acabo escrivint a Instagram, que el faig servir com una llibreta, han acabat sent una cançó després de moltes voltes. Fins i tot algun cop he anat a Instagram a revisar coses que havia escrit, com un diari. Normalment, és perquè dono moltes voltes a una mateixa idea i hi ha un dia que agafo la guitarra i la lletra que surt és la que he anat covant. Però sempre hi ha una idea i, quan agafo la guitarra i començo amb uns acords, surt la melodia.
Què intentes aconseguir amb la teva música? Fas música per transmetre un missatge, per expressar-te o per divertir-te?
Suposo que a partir de la música és una manera on jo també expresso coses que no sé expressar amb un altre llenguatge i també necessito buidar-me i crec que cantant ho visc des d’una forma lúdica. Llavors em diverteixo mentre em comunico i em fa sentir molt bé i em surt sol. No és cap als altres, és cap a mi i és veritat que he trobat que compartint-t’ho amb els altres a través de la música, qualsevol inquietud expressada així em fa sentir que és celebrada encara que sigui negativa.
Has participat en el BarnaSants representant Formentera… com va ser l’experiència?
Va ser un somni. Quan em van trucar per dir-me que havia de tocar a BarnaSants va ser com un caramel·let i a més representant Formentera. Jo em sento bastant més d’aquí que de Barcelona últimament, i Barnasants amb el tipus d’artistes amb qui compartia cartell al festival era un èxit.
Ets cantautora, però també ets actriu, vocalista, dibuixant i dissenyadora de vestuaris i segur que moltes coses més. Com pots dur a terme totes aquestes inquietuds artístiques?
Sóc un cul inquiet i a vegades vaig per etapes. A mi el que m’agrada és aprendre i tota feina que suposi un repte i hi ha implícit un aprenentatge a mi m’interessa, si és creatiu sobretot, o ja busco la manera que sigui creatiu i al final, encara que faci moltes coses diferents, acabo trobant la fórmula que es lliguin i tinguin sentit les unes amb les altres. Una formació o experiència amb una cosa, m’acaba donant gasolina per a una altra.
Imagino que moltes de les teves cançons estan escrites a Formentera? Què t’inspira d’aquesta illa?
Al final estic aquí i moltes de les coses que em passen són aquí o les covo aquí, és com un ou, que vas covant l’ou. M’inspira que la meva vida és aquí, no sé, si estigués a Barcelona tot passaria allà, però aquesta illa té com una bellesa que fa que fàcilment connectis amb la poesia. Tinc la vista graduada a Formentera per expressar-me d’una manera més poètica o saber llegir les coses d’una manera més poètica.
Molta gent estableix amb Formentera una relació d’amor i odi. Què és el que més t’agrada i el que menys de Formentera?
Crec que ambdós casos és la seva intensitat. M’encanta la seva intensitat i a la vegada m’ofega. És el mateix, les dues cares de la intensitat que ofereix l’illa. La meva sensació és que és un repte tota l’estona. Hi ha un repte interior de remenar emocions i tinc aquesta sensació que l’illa ofereix una connexió amb la intensitat que pot ser meravellosa i alhora pot ser dura.
On es pot escoltar actualment el teu disc? Imagino que a plataformes digitals, no?
Sí, es pot escoltar a plataformes digitals. Vaig decidir no publicar-lo físicament perquè no volia generar residus. Em sap greu, però posaria totes les facilitats perquè si algú se’l vol descarregar que ho faci amb tot el meu permís i el més important és que qui l’escolta i el fa sentir bé que tingui accés, però no volia generar un objecte per la poètica de tenir un objecte per treure la pols a casa.
Quins projectes musicals tens de forma imminent?
Ara assajar els dos discos, tant «Somriuen les deixalles» com aquest darrer, «Marge de millora» i preparar bé la posada en escena i compartir-ho. Preparar-ho bé amb el Leo Pascual i el Marcel Calderer, que són els músics amb qui hem fet el disc a l’estudi i amb qui ara he produït, i també amb qui fem el directe juntament amb Pep Pascual. Per a mi la idea és que puguem seguir transmetent aquesta sensació de família que hem tingut treballant junts a l’escenari i que el públic pugui entrar en aquesta família.
I sempre tinc idees rondant pel cap, idees de cançons i ara tinc ganes de seguir, sempre he volgut seguir i simplement ara tinc ganes de continuar-ho compartint.
Això vol dir que estàs pensant en una nova cançó?
Sí, però sempre he fet cançons, però l’única diferència és que ara les publico.
Quan podrem tornar a gaudir d’un concert teu a Formentera?
Molt aviat. És l’únic que puc dir avui, però aviat vol dir poques setmanes. De fet, hi ha una data tancada per a aquest concert que es farà públic aviat i que em fa molta il·lusió. Aquest concert és un somni i a partir d’aquí ja em puc morir.
Per tant, serà un lloc important?
Sí, molt, per a mi és un emplaçament somiat.
On et poden contractar per fer concerts?
Jo soc molt accessible per xarxes i especialment la gent em pot trobar al meu compte d’Instagram, que s’anomena Calcanela. En aquest compte es pot trobar un enllaç amb la meva agència de management o qui vulgui també ho pot fer parlant amb mi directament.
Més a prop…
Edat i formació acadèmica
Trenta-quatre anys. Vaig estudiar teatre musical a Barcelona quatre anys, després vaig estudiar el grau superior de Magisteri d’Educació Primària especialitzat en Arts Plàstiques, vaig fer formació d’estilisme i personal shopper i un màster de Desenvolupament Personal, un màster de Couching i mil cursos.
Un color
El verd
Un moment del dia
L’esmorzar
Un lloc de Formentera
Migjorn
Un lloc del món
Formentera
Un llibre?
Te’n puc dir dos? “Les veus del desert” i “Canto jo i la muntanya balla”
Una cançó?
Qualsevol de l’Ani Difranco
Una pel·lícula?
“My life without me” d’Isabel Coixet
Un menjar
El caldo de Nadal o la truita de patates i pa amb tomàquet.
