– Xumeu, ets professor de l’àrea de Música Tradicional de l’Escola de Música i Dansa de Formentera, quins instruments ensenyes a tocar als teus alumnes?
Bé, jo enseny als alumnes a tocar tambor, flaüta i castanyoles que són els instruments tradicionals de Formentera.
– És difícil aprendre a tocar els instruments tradicionals?
Home, podríem dir que de tots els instruments, no n’hi ha cap d’ells que sigui fàcil de tocar. En aquest cas, el que feim servir és el que ja havien fet servir els majors de l’illa i és l’ensenyament oral. El que feim a l’escola és escoltar les sonades, els repics en els casos de castanyoles i tambors, i es va aprenent tot d’orella. És a dir, a partir d’una sonada, es van traient les notes, s’ensenyen les posicions, la intensitat de la bufada per tal d’arribar a la nota desitjada i és així com ho fem.
– A més de la música tradicional també fas escola de cant tradicional, un curset més breu de cant redoblat, com ensenyes aquest cant als teus alumes?
Aquest curset de cant redoblat és més breu que el curs de música tradicional que té la durada d’un curs acadèmic. En el cas del curset de cançó, aquest curs sol durar entre un mes o dos i no està dins la programació reglada; d’alguna manera es fa una mica a part. És un curs voluntari i, per tant, només s’hi apunten els alumnes que s’hi volen apuntar. En aquest cas, el que feim és escoltar cançons pageses o cantadors vells per tractar de regir-nos un poc amb ells i a partir d’aquí cadascú agafa una mica la seva manera pròpia de cantar. És a dir, no es tracta de copiar als cantadors sinó que es parteix d’una base i després es troba la manera de cantar, una manera que acaba sent molt particular de cadascú.
– Quants anys portes fent aquesta escola de cant i quants alumnes ja has ensenyat a cantar pagès?
Home, la veritat és que dels alumnes que he ensenyat, ja n’he perdut el compte. El que sí que puc dir és que en cada curs hi ha entre 10 i 15 alumnes en diferents cursos i alguns d’aquests alumnes ja han sortit, altres n’han après no per anar a tocar amb un grup de ball sinó pel seu propi interès, alguns estan dins els grups de ball i no puc donar una xifra perquè no la sé. El que si és cert, és que fa ja dotze anys que estic amb el tema dels instruments tradicionals i enguany serà el segon any que fem el taller de cant pagès i que farem la cantada pagesa.
– Entre els alumnes de cant pagès hi ha majoria de joves. No s’animen les al·lotes?
La veritat és que n’hi ha de tot. Hi ha joves i al·lotes i de diferents edats. Hi ha alumnes de 7 i 8 anys, després d’altres que en tenen 17 i 18 i d’aquí cap amunt. Després sí que hi ha com un salt i arribem als cantadors que tenen 30 i tants. De fet, l’any passat es va fer la cantada només amb generacions noves per tractar d’impulsar la gent més jove i enguany la farem amb tothom, amb cantadors joves i vells.
– És difícil cantar pagès?
És un cant que té el seu emprenyo però tampoc és que sigui un cant massa difícil. El cant pagès és realment com si una persona estigués parlant, tot i que en un moment donat s’empra alguna accentuació més forta i alguna nota musical però realment són molt poques; és un cant molt pla. Al final de cada frase es fa una augmentació o un vibrat dins el coll que és el que realment caracteritza el cant redoblat. En el cas dels homes el redoblat és més greu perquè la veu és també més greu. Quan s’arriba al redoblat gairebé s’arriba al falset però no s’hi acaba d’arribar i en el cas de les dones, i aquesta és la diferència perquè tenen una vuitena més alta que els homes, el redoblat és més agut i en aquest cas sí que arriben al falset.
– Quan parlam de cant tradicional, cant pagès, podem diferenciar entre cant glossat i redoblat. Quines són les diferències i quin és el més popular?
El cant redoblat és aquest que hem estat parlant ara mateix i el cant glossat és un cant normal que empra una tonada musical, una melodia. A Formentera s’han fet servir els dos cants però crec que el cant glosat s’ha fet servir més a Eivissa que a Formentera i en el cas de Formentera ha set més comú el cant redoblat. De fet, record que quan era petit a totes les cantades que anava tots els cantadors cantaven redoblat i uns anys més tard hi ha hagut cantadors que han canviat el cant redoblat pel cant glosat.
– Les lletres d’aquest cant pagès són lletres antigues o són també composicions noves?
Les lletres que fem servir per a l’escola són lletres velles, de cantadors de tota la vida com en Pep Simon, en Xumeu de na Pepa (mon pare) o en Vicent Carlos. Així i tot, hi ha hagut gent de les noves generacions de cantadors que també ha fet alguna cançó. A la cantada d’aquesta nit hi haurà de tot, la gent que té cançons noves les cantarà i, qui no, cantarà cançons de cantadors reconeguts.
– Les cançons pageses es transmetien bàsicament per tradició oral, tot i que també n’hi havia algunes d’escrites. S’han pogut recuperar les cançons pageses o hi algunes que s’han perdut?
Pens que algunes d’aquestes cançons tradicionals s’han perdut però, de fet, se n’han recuperat moltes. Les cançons s’estan recuperant perquè la majoria dels familiars dels cantadors antics no han tirat res i guarden les lletres que estaven escrites, lletres d’aquelles que s’escrivien aquell temps i que moltes s’han de desxifrar perquè són males d’entendre.
– Xumeu, tu vares ser un dels impulsors de la recuperació d’un cant religiós ancestral que ja s’havia perdut a Formentera, les caramelles, com va ser aquest procés de recuperació?
Va ser un procés bastant fàcil perquè vàrem parlar amb gent que va estar d’acord amb aquesta recuperació i el primer any, quan ja faltava poc per Nadal, per a la nit de matines, vàrem aconseguir posar en marxa una esquadra de caramellers, que va ser l’esquadra de Sa Raval. L’any vinent ja es va poder crear l’esquadra de Sant Ferran de Ses Roques i l’any següent ja vaig aconseguir que uns al·lotets formessin una nova esquadra; crec que va ser l’esquadra de caramellers més jove que s’ha format mai a les Pitiüses.
Hem de pensar que les caramelles són tres parts: les caramelles, els gotjos i oferiment. Les caramelles són les mateixes que hi ha a Eivissa però els gotjos i l’oferiment vam recuperar els gotjos i l’oferiment que cantaven cantadors com mon pare, en Vicent Carlos o en Pep Castelló, que era l’única persona que encara quedava viva de la darrera esquadra que havia existit, i ens va passar totes les lletres.
– Per què és important recuperar el cant tradicional?
És important perquè forma part de la nostra història, de la nostra cultura i de la nostra tradició i per això s’ha de recuperar i mantenir.
– Entenc que la salut del ball pagès i de la música tradicional és bona, però quina és la salut del cant pagès?
Bé, si miram aquests moments, sembla que la salut del cant pagès és bona. Per exemple a la primera edició de la cantada que vàrem fer l’any passat érem dotze cantadors nous i enguany serem devers divuit o dinou cantadors de nova generació, a més de tots els cantadors més vells que també participaran en aquesta cantada. D’aquests cantadors més majors no sé al final quants n’hi haurà però sis o set segur que sí.
– Hi ha diferents tipus de cançons redoblades? Sobre quina temàtica parlen normalment aquestes cançons?
Només hi ha un tipus de cançó redoblada i la temàtica solia anar sobre aspectes de la vida quotidiana, de les vivències pròpies dels cantadors.
-Però hi ha un tipus de cançó redoblada que s’anomena puntosa i que la canten normalment un home i una dona, veritat?
Si, efectivament, era una cançó que feien entre un home i una dona i realment es tiraven els trastos, es deien de tot un a l’altre però al final quedaven com a amics, era una baralla de broma. De fet, era més aviat un tipus de cançó per fer riure a la gent.
– A Eivissa s’han fet experiments amb el cant tradicional fusionat amb ritmes moderns. Un exemple és la cantadora Margalida Roig. Creus que a Formentera podria funcionar aquest experiment per impulsar el cant pagès?
Si, crec que totes les fusions el que fan a la llarga és mantenir el cant, és una manera de mantenir viu aquest cant i de donar-lo a conèixer.
– En el teu cas hi ha un precedent que és el disc Flautària, explica’ns aquest projecte musical.
Flautària està format per un conjunt de sonades de flauta que són algunes de les que estic ensenyant a l’Escola de Música i són sonades que estan harmonitzades de diferent manera i fetes amb molts d’instruments. Es tracta de sonades orquestrades de manera simfònica.
– Avui Dissabte hi ha una cantada al Cinema Municipal. Com serà aquesta cantada?
Bé, el que puc dir és que la cantada d’avui dissabte 27 de gener serà una cantada bastant més llarga que la de l’any passat, ja que hi haurà la meitat més de participants. Serà a les 20.30 de la tarda al Cinema Municipal i amb entrada gratuïta. En aquesta cantada hi participaran al·lots, gent una mica més adulta i hi haurà gent més vella. Hi haurà un convit de bunyols i per tant convid a tothom que vulgui a venir per sentir a cantar les nostres cançons de tota la vida.
