L’edat no perdona. Però l’edat, si ve acompanyada de certa memòria, permet recordar coses amables. En el meu cas, el d’un petit malalt de tele, em ve al cap el Telenotícies de TV3.
A un friqui en potència com jo, a banda de quan van passar per la pedra en Ceausescu i quan van tombar el mur de Berlin, el que més em molava del Telenotícies, era una secció anomenada ‘Fets i Gent’ on sortien notícies breus i ràndom de l’estil de rècords Guinness rars, competicions amb senyors que perseguien formatges barda avall a veure qui l’engrapava primer o imatges d’erupcions de volcans hawaians cruspint-se l’asfalt i els cotxes d’aquell paradís on en Zeus i n’Apol·lo intentaven fer la vida impossible a en Màgnum amb el beneplàcit sorneguer d’en Higgins, el majordom britànic ideal per a la meva futura mansió a la riba de ses Illetes quan per fi hereti una suma brutal d’un oncle encara desconegut que molts d’anys enrere va partir a fer fortuna a l’Àfrica equatorial i que tothom pensava que havia palmat de malària enmig de la selva ves a saber quan.
Doncs bé, ara ja més grandet, i encara per civilitzar, us he de confessar que tanta tele de petit i de jove, a més d’una generosa dosi de sessions dobles de cine de barri (sí, aquell que existia abans que arribassin els centres comercials amb els multicines, les multisales i les crispetes amb Coca-cola a preu d’entrepà d’ibèric), van fer que acabàs rere una càmera, a voltes davant, i també amb els ulls sovint fonent-se clavats a la pantalla d’un ordinador com el que estic fent servir ara mateix per a escriure-us aquesta història, una història que comença un diumenge de primavera en un xat de WhatsApp que alerta que una gavina està atrapada a un balcó d’Es Pujols. No se sap com, l’ala del pobre animal ha quedat al sortint, mentre que la resta del cos és a l’altra banda del vidre de la barana amb el problema afegit que l’apartament, probablement destinat al lloguer turístic, és buit encara.
De seguida es munta un renou al xat i algú proposa contactar amb els bombers, que com que tenen per mà el tema de rescatar gatets enfilats als arbres, se suposa que podran fer alguna cosa per l’au en dificultats.
Dit i fet; sona el telèfon vermell i dos bombers, un comandament i un alumne en pràctiques llisquen per la barra metàl·lica des del primer pis a la planta baixa, on els esperen els trajos ignífugs, els cascs, l’equip d’escalada i un camió d’autobomba lleuger amb el qual es
desplacen tirant de sirena al nucli turístic on hi ha l’apartament turístic amb l’esmentada gavina, al balcó, emetent el so característic d’aquells que veuen que van mal dades.
Els Bombers pugen fins al terrat de l’edifici, munten un ràpel i accedeixen al balcó, on després d’efectuar un parell de maniobres per desencaixar l’ala de l’ocell, aconsegueixen treure’l sa i estalvi i el baixen a la planta baixa, on ja l’esperen els agents de Medi Ambient per a endur-se’l i ajudar-lo a recuperar-se de l’ensurt i de la lesió lleu que, a priori, no li impedirà seguir volant per a colar-se de nou a altres balcons d’altres habitatges destinats prioritàriament a visitants que cerquin uns dies de sol i platja a preus de cine amb crispetes i Coca-cola.
El rescat, per descomptat, és gravat pels mòbils d’uns quants vianants que passaven per allí i que no s’han volgut perdre l’espectacle immortalitzant-lo amb els seus telèfons tot enviant el vídeo per WhatsApp als seus contactes, de manera que la cosa acaba per sortir a les webs de la premsa local i fins i tot a l’informatiu del vespre de la cadena autonòmica just abans de la secció d’Internacional, que obre amb un altre ocellot tocat de l’ala; el dels cabells panotxa que no té altra cosa a fer que posar aranzels a tot Déu perquè d’on no n’hi ha, no en raja.
Formentera és una illa petita. Per això, a voltes les coses que passen són també petites. De tant en tant, però, la cosa dona per a un ‘Fets i Gent’.
