És complicat que no et vulguin prendre el número quan més que una persona, veuen en tu un sac de sous amb potes i volen treure’n profit, cosa que passa constantment en un viatge, posem per cas, a un país llunyà amb una renda per càpita força inferior a la nostra i amb una economia entre informal i de sobre en B com sospit que és el cas de Sri Lanka.
Com a eurasiàtic occidental d’edat adulta, estatura mitjana i nòmina justeta, confés que som partidari de l’economia reglada, aquella on el producte ve acompanyat d’una etiqueta amb un preu i on els taxistes duen taxímetre i malgrat que cars, et donen un preu regulat per alguna Autoritat del Transport Metropolità.
No m’agrada que m’enredin, que un dia em demanin 1000 per un trajecte que l’endemà veig que es pot fer per 700 i et quedes amb cara de bambo.
Tampoc m’agrada que em treguin fotografies dels fills i la família per a convèncer-me del preu demanat perquè em recorda que jo no en tinc, de fills, i m’hauria agradat tenir-ne, però no ens ha anat bé ni a jo, ni a les poques elles que han travessat per la meua carretera.
Amb els anys i les vides no viscudes, a més, he vist que això de tenir criatures és un immens orgull, però també una enorme responsabilitat i una font inesgotable de maldecaps que et pot empènyer a anar ensenyant les fotos de família a turistes desconeguts als quals voler cobrar un servei per sobre del preu just. I potser aquests turistes no són àsens i no tenen fills perquè no han trobat amb qui. O sí, però no hi ha hagut el moment o l’afinitat desitjada i la cosa ha anat derivant en un altre tipus de relació amb fills al marge.
En tot cas, aquest turista, amic procliu a ensenyar fotografies de fills reals o impostats, potser està fent un esforç econòmic per a viatjar mentre al mateix temps està pagant una hipoteca o un lloguer i fa uns quants anys que estalvia una mica d’aquí i una mica d’allà, menjant més pasta que filets i fent hores extra, per a poder aturar un parell de setmanes i escapar-se a un lloc tranquil i exòtic on no tractin de tangar-lo dia sí dia també.
És per això, apreciat exhibicionista d’estampetes familiars, que et deman paciència si veus que aquest turista dels suposats països rics on la llegenda brama que lligam els cans amb botifarres, et mira amb un punt de dubte i es mostra entre sarcàstic i enutjat quan li dius que li estàs fent preu i que, a més, tens diverses boques per alimentar.
