Hi ha cançons, videoclips, missatges, que m’arriben, que fins i tot em canvien la vida, perquè em fan sentir més feliç, pensar, ballar, emocionar-me.
Per això som molt fan de na Katy Perry, perquè encara jove com per a ser un groupie, vaig
descobrir una jove desacomplexada que besava una altra noia (I Kissed a Girl) o deixava el seu nuvi plantat a l’altar (Hot N Cold) per, a poc a poc, anar entrant al meu cor amb la ironia d’algú que entra en un parc d’atraccions (Chained To The Rhythm) i m’explica el sentit de la vida amb humor, també amb un bany de realisme on entendre que som titella d’un món d’excessos on el producte som jo, per repetició, per seguir la cua rere els altres i acabar literalment a la roda dels hàmsters.
És amb Wide Awake, però, que et faig gran i t’idolatro, perquè la complexitat, força i intensitat d’aquesta història de superació i de trencament amb l’establert fan que em senti petit quan de tant en tant devoro el metratge barroc de la seva videocomposició.
… I un dia se t’acut venir a Eivissa i, de retruc, a Formentera.
A qui no li agrada fer un parèntesi en la rutina, per molt deliciosa que sigui, i venir en ple estiu a aquestes illes afortunades a gaudir del nostre sol i de la nostra mar, de les nostres nits i la festa que ens enlluerna.
Llàstima que no ens coneixerem mai, Katheryn, perquè per tu seria transgressor, i basant-me en la volguda lleugeresa del teu nou èxit (Lifetimes), em colaria amb tu a ballar sobre les dunes protegides de s’Espalmador, o seria el teu trampolí quan et vingui de gust saltar des de les roques de cala Saona.
Al teu costat m’agradaria disfrutar d’una paella de preu excessiu duta en un dingui per un paio vestit de saltimbanqui fins al nostre iot exclusiu, rodejat d’altres iots de gent bonica, des d’on fruir del sol post sense interferències just abans de posar rumb a l’illa gran, a colar-nos en els mil shows nocturns d’esclats i distorsions. Sense més necessitat que sentir-te a prop i veure’t somriure de cua d’ull mentre voltam a les fosques per Dalt Vila a la recerca d’un senzill gelat i d’algun altre plaer menys confessable.
Llàstima que no ens coneixerem mai, Katheryn, perquè tens nom d’huracà i vas
néixer escorpina. El teu remolí m’atrau i m’arrossega, em fa delit d’excessos i inconscient de l’endemà, que tornarà a ser de sol, de les pistes des Cubells en moto, voleiant els cabells i alçant les mans per a dibuixar un cor de nou tot ajuntant-les.
Però el teu pas ha set fugaç i les nostres existències, pròximes per uns instants, tornen a
separar-se sense haver-se tocat mai. Hauria fet falta un miracle o una increïble coincidència que no havia de ser.
Així que continuaré entrant al YouTube, i sentint-te mentre faig per casa o agafo la bicicleta i necessit pensar en un món millor, perquè el meu univers és millor quan hi ets tu, menys solitari, més subtil.
