La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i el conseller d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, s’han reunit avui a la seu del Consell de Formentera amb el president del Consell Econòmic i Social (CES), Rafel Ballester Salvà, el secretari del CES, Josep Valero i la cap d’Estudis, Ana Garau, que els han presentat la Memòria d’aquest organisme sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2020.
La presidenta del Consell de Formentera ha destacat, en primer lloc, la feina primordial
del CES, «un òrgan independent de participació i anàlisi que ens ajuda a fer una
fotografia real de la situació actual de les illes i a repensar el nostre futur». Ana Juan ha
assenyalat que l’informe de 2020 “incideix en la grandíssima estacionalitat de la nostra
economia així com la forta pressió humana sobre Formentera als mesos d’estiu, amb
les dades percentuals més altes de les Illes”. A més, ha afegit que «són aspectes que
ens han de fer reflexionar sobre el camí que hem recorregut i el futur que volem per a
l’illa”.
Segons han explicat des del CES, la memòria d’enguany es caracteritza per l’impacte
que ha provocat la covid-19 a les Balears. Segons les dades més rellevants recollides
a la memòria pel que fa al panorama econòmic, les Illes han estat la comunitat més
afectada de l’Estat. El VAB (valor agregat brut) ha retrocedit un 20,7 per cent, el turisme ha caigut un 81 per cent i la despesa turística un 83,9 per cent. A les Pitiüses, la caiguda ha estat del 24,6 per cent, la més forta de tot l’arxipèlag, degut a la dependència del turisme internacional.
Formentera té la reda per càpita més baixa
D’altra banda, han destacat que Formentera té la renda bruta disponible per càpita
més baixa de totes les illes, un 28 per cent per sota de la mitjana espanyola i un 30 per cent de la balear, al voltant d’11.275,5 €.
El pes del sector serveis en el total del VAB a les Pitiüses és el més elevat de les illes,
del 71,1 per cent; el 83 per cent de les empreses d’alta a la seguretat social a Formentera operen en el sector de serveis.
La caiguda del turisme a les Pitiüses ha estat molt semblant a la del conjunt de les Illes
Balears: un 80,3 per cent. Si es diferencia pel lloc d’origen, a les Pitiüses el turisme estranger va caure un 87,8 per cent i el nacional un 50,1 per cent. La construcció, que el 2020 va retrocedir en el conjunt de les Balears, va augmentar a les Pitiüses: en un 0,8 per cent les obres visades i en un 4,8 per cent els habitatges visats.
Pel que fa al mercat de treball, les afiliacions a la seguretat social varen retrocedir a
Formentera un 15,3 per cent, el doble del conjunt de l’arxipèlag. L’illa de Formentera té
l’índex d’estacionalitat més elevat, del 123,3 per cent.
Pel que fa a la població, Formentera té un 28,69 per cent de població estrangera i un 64,53
per cent ha nascut fora de les Illes Balears, segons recull aquest informe.
