Gent per Formentera demana que la recuperació econòmica no sigui a costa de la protecció del territori

La negociació de Gent per Formentera amb el Govern de les Illes Balears ha permès que l'ampliació dels establiments turístics contemplada en el decret es deixi en mans dels consells que siguin competents en ordenació turística

693
Punta de la Gavina / foto de archivo
Publicidad
Compartir

La formació política Gent per Formentera ha informat en un comunicat de premsa que durant els darrers dies ha estat negociant amb el Govern Balear la limitació dels efectes que tindria sobre Formentera el decret de mesures d’impuls a l’activitat econòmica i de simplificació administrativa que té previst aprovar de forma imminent el Govern de les Illes Balears al Parlament.

Segons explica Gent per Formentera en el comunicat l’agrupació política «ha decidit participar d’aquesta negociació, fent un exercici de responsabilitat, per defensar l’autonomia de l’illa i evitar possibles impactes importants sobre el territori insular».

Tot i considerar positives algunes de les mesures del decret llei, Gent per Formentera considera que la normativa introduïa canvis d’aspecte urbanístic i territorial a les que aquesta formació no podia donar suport, ja que «són canvis que podien tenir efectes greus i perdurables sobre el nostre paisatge i el nostre model econòmic», afirmen des de GxF.

Publicidad

Després d’establir les seves línies vermelles, GxF ha aconseguit que el decret ara publicat i
que serà elevat a aprovació al Parlament, deixi en mans del Consell de Formentera, i de la resta de Consells que siguin competents en ordenació turística, la decisió d’aplicar la mesura més controvertida d’aquest decret, que permet l’ampliació dels establiments turístics. Així mateix GxF també ha aconseguit que a Formentera no es facin infraestructures estratègiques de transport públic sense els informes favorables del Consell, evitant impactes de grans infraestructures o instal·lacions en sòl rústic.

D’altra banda GxF ha aconseguit que es contempli una disposició addicional específica per a Formentera, la disposició addicional setena, que evita que projectes industrials estratègics de les Illes Balears es puguin fer a la nostra illa, i que també recull que el Consell Insular de Formentera pugui seguir establint limitacions per a obres durant la temporada turística d’acord amb l’ordenança vigent a Formentera (i que no sigui d’aplicació l’article 8 del decret llei).

També la formació ha aconseguit que s’asseguri la inversió del projecte de l’ITS de l’estany des Peix, que patia el risc de ser eliminada com altres projectes d’aquest impost, en considerar-se un projecte estratègic.

Gent per Formentera considera que l’impuls de l’activitat econòmica no ha de ser a base de creixement urbanístic, o d’ús industrial o d’infraestructures en sòl rústic, i segons la formació «les modificacions introduïdes permeten que Formentera es pugui blindar en enfront d’aquestes mesures que es pretenien implantar a totes les illes».

Per tot això, Gent x Formentera insta al Consell Insular de Formentera, com a administració
competent en decidir sobre la implementació de les mesures urbanístiques del decret, a no
rebaixar els nivells actuals de protecció territorial i no ampliar les condicions d’edificabilitat i usos establerts en l’àmbit de tota l’illa, fixades per les diferents normatives vigents fins al dia d’avui.

GxF no coincideix en la forma de governar que s’ha fet palesa en l’aprovació d’aquest decret, amb poca transparència i amb una participació que des del Govern es pretenia que es limités al vot positiu dels partits que donem suport al pacte de govern.

GxF no comparteix que l’aprovació sistemàtica de decrets llei formi part de la manera
habitual de governar. La formació creu, i així ho preveu l’Estatut d’Autonomia, que únicament s’haurien d’aprovar en casos d’excepcionalitat motivada i no en termes de modificació del model territorial com en aquest cas. A més, «haurien de comptar amb la participació i consens, com a mínim, dels partits que donem suport al pacte de Govern de les Illes Balears», conclouen des de GxF.

Publicidad