– Alma ets una al·lota de Formentera de 28 anys, de pare alemany i de mare de Salamanca. El teu pare va ser fotògraf, el reconegut Reinald Wünsche, i la teva mare és pintora, Teresa Matilla, però tu t’has decantat pel món dels esports, pel món del judo concretament. Sembla que no has seguit del tot el camí professional dels teus pares…
Sí, de fet quan era petita vaig fer pintura amb la meva mare, m’agradava molt i també des de petita he tingut una càmera de fotos a les meves mans i encara segueix fent fotos, més en l’àmbit esportiu, fotografia esportiva, però m’agrada molt. Amb la pintura no he seguit perquè no hi ha temps per a tot.
M’he decantat per l’esport perquè quan vaig acabar l’Institut em varen dir si podia fer les classes al nou poliesportiu i era llavors una oportunitat que no podia desaprofitar perquè m’encanta el judo, m’agraden els nens i era una combinació perfecta.
– Podríem dir que el judo és la teva gran afició i ara també la teva professió. Com entres en contacte amb el Judo i que significa per tu actualment aquest esport?
Vaig començar a fer judo perquè no caminava bé i amb la finalitat de corregir la manera de caminar. També quan era petita, encara que no ho sembli, els nens es ficaven molt amb mi, em pegaven i jo no em defenia i la meva mare em va apuntar a judo perquè aprengués a defensar-me i, de fet va resultar, els nens deixaren de ficar-se amb mi i en aquest sentit el judo em va ajudar molt.
– Vares començar a 8 anys a fer judo, abans feies ballet però sembla que no t’acabava de convèncer. Explica’ns per què dones aquest canvi?
Sí. Jo de petita caminava com un ànec i el podòleg, com que em deia que jo tenia cara de princesa, em va recomanar apuntar-me a ballet perquè pogués aprendre a caminar millor i, de fet, des dels 4 fins als 8 anys vaig estar fent ballet però no m’acabava d’arribar perquè això de ficar-me tutú, trossa, no era el meu món i llavors el metge va dir de provar amb el judo. La veritat és que això de ficar-me un judogi i semblar un Ninja, això al principi m’agradava molt, vaig començar i em va enganxar.
– Quins han estat o quins són els teus referents en el món del judo? Què t’atreu d’aquesta disciplina esportiva?
En judo el meu referent és Eugenio de la Dueña, és el meu mestre des de petita. També les classes algunes vegades les donava en Josep Verdera i també el seu pare, en Jaume Verdera, un home que sempre estava a totes les classes i, tot i que semblava seriós, sempre contava algun acudit i era molt graciós. Aquests han estat els meus referents. Després a Mallorca quan em vaig treure el cinturó negre vaig conèixer a un mestre, en Pons, i gràcies a aquest professor vaig començar al món dels katas, de les tècniques específiques del judo.
– Des dels 18 anys ets mestra de judo al Club Dojo Formentera, actualment en tens 28… què han suposat per tu aquests 10 anys de docència?
La veritat és que he après molt. Ara em desenvolup millor amb els nens, abans cometia errors deixant als al·lots elegir els jocs i ara he après que això no s’ha de fer perquè llavors els nens es revolucionen i bé, vas aprenent amb els anys.
– T’acabes de treure el títol de Mestra Nacional de Judo, concedit per la Federació Gallega de Judo, depenent de la Federació Nacional, i has quedat la tercera en la teva promoció. Com has viscut aquesta experiència? Ha estat un curs intens, veritat?
Sí, han sigut 12 dies molt intensos amb classes de matí i tarda però ho he passat molt bé. Els mestres sempre han estat atents, amb capacitat per resoldre els dubtes i et facilitaven molt la tasca. He tingut també uns companys molt divertits i ha estat un ambient molt bo. Ara em queda la part de pràctiques d’unes 200 hores que hauré de fer abans de maig però en aquest aspecte no hi haurà cap problema.
– Què implica aquest títol des del punt de vista professional?
Bé, fins ara jo podia examinar fins cinturons blaus i ara podré fer-ho fins cinturons marrons i podré examinar judokes tant aquí com a Madrid o a qualsevol autonomia.
– Judo, karate, taekwondo, jiu-jitsu, defensa personal… molts noms, sembla molt complicat això de les arts marcials… això és així?
Bé, al judo com a art marcial hi ha molt de contacte, si no hi ha contacte, no hi ha judo. Hi ha d’haver contacte tant de peu com a terra. El karate és més de distàncies, de colps, igual que el taekwondo. Al jiu-jitsu és més de distància però també hi ha contacte com al judo i pel que fa a la defensa personal ja és un art marcial que va més enfocat a la defensa de les persones. Per tant, no és complicat, qualsevol persona pot fer qualsevol mena d’art marcial perquè aquests esports es poden adaptar a les persones.
– Com animaries als futurs alumnes a començar a fer judo?
La veritat és que si tens dubtes respecte a un esport, el millor que es pot fer és provar aquest esport. A judo hi ha un mes de proves on els esportistes poden provar aquest esport sense problemes. S’ha de provar, tastar i notar-ho a la mateixa pell. Normalment aquest esport enganxa i si no és el cas, es pot elegir un altre esport perquè a Formentera tenim actualment un munt d’esports per elegir.
– Què té aquest esport que no tinguin els altres?
El judo està reconegut per la Unesco com un dels millors esports pels infants, aporta molts valors com el respecte, la manera de comportar-se, la higiene. En el judo aprens a caure i a no fer-te mal, etc.
– Els professors impartiu classes, ensenyeu tècniques, mètodes… però aneu aprenent també dels alumnes?
Sí, la veritat és que aprenem dels alumnes. Cada nen és diferent i igual jo tinc una classe preparada i tinc un alumne que no aprèn i he d’improvisar per intentar tornar a explicar-ho de manera que ho entengui i, per tant, t’has d’adaptar en cada cas i això et fa aprendre. Per exemple, jo ara tinc una nena que té síndrome de Down i he d’adaptar-me a l’alumna perquè ho entengui i per tant els alumnes t’ensenyen a explicar millor, a anar millorant.
– Com et prepares les classes de judo?
Bé, la veritat és que em prepar molt les classes. Intent cada dia ensenyar mètodes, objectius, valors fonamentals del judo.
– A partir de quina edat es pot començar a fer judo? Que s’ha de fer per apuntar-se?
A partir dels 3 o 4 anys. Els interessats poden venir al Poliesportiu Antoni Blanc i preguntar per mi i ja em posaré en contacte amb els alumnes, no hi ha places limitades. Les classes comencen al setembre i acaben al juny.
– Tinc entès que hi ha més d’un centenar de persones que practica judo a la nostra illa… quanta gent fa judo ara al club Dojo?
Bé, actualment hi ha un centenar de persones que fa judo a la nostra illa en les diferents categories, des del 3 o 4 anys fins a les categories adultes.
– Has de tenir unes característiques especials o tothom pot fer judo?
No hi ha cap problema, qualsevol persona pot fer judo. Tan sols fa falta interès. Si la persona vol fer judo i encara que no en tingui ni idea de judo o sigui un negat per l’esport, o té algun desequilibri de pes, si té ganes, al final del curs ho podrà aconseguir.
– Que implica una classe de judo? Quins són els ingredients?
El judo implica ordre, disciplina i també diversió. Per exemple, a mi els alumnes sempre em demanen permís per entrar al tatami i, si volen sortir, han de fer el mateix, és una base fonamental perquè si no els nens et vacil·len. És una disciplina que els alumnes han de seguir rigorosament.
– Pel que fa a les competicions… en quantes competicions participen els esportistes de l’illa?
Els infantils i cadets per tema federatiu, si volen competir al Campionat de Balears, per classificar-se estan obligats a fer cinc controls anuals, des de setembre fins a juny. Després els més petits de 12 anys per avall tenen trofeus i tots els que participen obtenen medalla. Que un nen es quedi sense medalla a Formentera és inviable, volem que els alumnes s’ho passin bé, i que sigui una competició divertida. Després del Campionat de Balears es pot participar en el Campionat d’Espanya. Després a partir de cadet hi ha també campionats europeus o el Campionat del Món.
– Per tant el judo és un esport competitiu…
No, hi ha persones que no volen competir i no competeixen. Els alumnes que volen competir sí que tenen aquests requisits. Els controls són amb els alumnes del teu propi pes, alumnes d’Eivissa i Formentera.
– Alma, tu ets Cinturó Negre 3r DAN… Ens pots explicar que són els dans i com s’ha de fer per pujar de categoria?
Bé, primer s’ha de ser cinturó marró, després ja et pots examinar pel primer DAN, després del primer al segon DAN han de passar tres anys i els dans són nivells. Com més DANS més coneixement tens del judo, més fonaments, has de saber més tècniques.
– Què és el que més i el que menys t’agrada d’aquest esport?
El que més m’agrada del judo és la companyonia. Per exemple, ara he estat a Galícia i m’han tractat com una més de Galícia, un ambient molt familiar. Tu vas amb la motxilla i el quimono per Europa i tens amics, tens casa. El que menys m’agrada són els professors que no tenen respecte pels altres professors davant els seus alumnes. Un pot tenir un problema amb una altra persona però no s’han d’involucrar els alumnes perquè s’acaba parlant malament del judo. El judo és respecte.
– Com està el nivell dels esportistes de Formentera? Hi ha un bon nivell general de judo a l’illa?
Sí, sempre hem tingut un bon nivell a l’illa. Sempre hi ha alumnes que han destacat més com Marc Escandell Marí que és de la meva promoció i que va quedar tercer en 2005 però el nivell de judo a Formentera sempre ha sigut molt bo.
