– Vicent, com comença la teva afició pel pilotatge de drons?
Fa devers dos anys, cap al 2016, vàrem començar a fer volar uns drons de gravació, vàrem començar fent vídeos de platges, etc. i llavors vàrem veure a uns francesos a un bosc que anaven molt ràpid amb el seu aparell i el meu pare i jo vàrem decidir muntar el nostre primer dron i després anar a una cursa. Normalment la gent ja compra els drons fets però nosaltres des d’un principi vàrem començar a fabricar els nostres propis drons, inclòs aquell primer dron de gravació d’imatges. Per tant, a partir d’aquell primer dron ens vàrem quedar enganxats i començarem a construir drons cada vegada més petits i cada vegada també més ràpids.
– I qui us va ajudar a fer aquest primer dron? Com vàreu aprendre?
Vàrem començar a buscar tota mena d’informació per internet i també vàrem anar a una carrera per veure com eren aquestes competicions; després allà vàrem conèixer gent amb qui poguérem intercanviar informació. Ara ja hi ha molta més informació sobre drons, hi ha inclús grups de Telegram multitudinaris on es tracta aquest tema i qualsevol dubte que un pugui tenir es pot resoldre en aquests grups. Avui en dia ja tot és més fàcil però a nosaltres ens va costar un poc més perquè ho havíem de buscar tot per internet i llegir molt sobre el tema i llavors hi havia poca informació.
– Tu i el teu pare dissenyeu els drons al vostre propi taller. Explica com és aquesta tasca?
Si has de muntar el teu dron de zero, solen ser unes cinc o sis hores de feina. S’han de soldar els motors, els variadors, la controladora, el transmissor de vídeo, el receptor de ràdio, la càmera, les antenes. Són moltes coses però sempre ho fas amb ganes i al final tot el procés de muntatge s’acaba fent curt.
– És difícil construir un dron apte per poder competir? Com aconseguiu els materials?
Bé, els materials que fem servir per construir els drons no es poden trobar a Formentera, per tant els encarreguem directament a la Xina o a alguna pàgina web espanyola que té materials més cars però que permet que en dos dies puguis tenir els materials a casa teva. Si ho encarregues a la Xina, t’has d’esperar dues setmanes.
– Que pot costar fer un dron apte per competició?
El preu pot oscil·lar entre els 100 euros o els 450 euros.
– En tot cas, els drons que feu servir, són totalment artesanals…
Bé, les peces de carboni les comprem fetes i nosaltres dissenyem després les peces 3D que porta el dron i el material que dissenyem és TPU, una mena de plàstic. Amb aquestes peces nosaltres fem proves de durabilitat i depenent dels resultats les modifiquem i les tornem a fer o les configurem d’una altra manera. Després tot el tema d’electrònica ho muntem nosaltres i aquí sí que es poden fer infinites combinacions. El que intentem fer és construir drons petits, lleugers per aconseguir que corrin més… i el secret després és practicar.
– A més disposes d’un circuit a casa teva per fer carreres de drons… com va sortir la idea de dissenyar aquest circuit?
La veritat és que a totes les carreres ens trobem amb objectes més o menys complicats i s’havia d’entrenar d’alguna manera, per això vàrem dissenyar aquest circuit amb bastants d’objectes que surten a les carreres com triples portes, objectes 3D que es poden passar de mil maneres, etc. També la idea va sorgir per tenir un lloc físic on posar totes les portes i banderes i amb la idea de passar-hi hores entrenant.
– He tingut l’oportunitat de veure com controles el dron a través de les ulleres i és un moviment molt ràpid i sembla que molt complicat de controlar, això és així?
Sí, la veritat és que al principi vaig fer moltes hores de simulador per aprendre els moviments però quan començava em costava aguantar el dron en l’aire i queia tot d’una s’enlairava però després vas aprenent a aguantar el dron i ja finalment aprens a agafar velocitat i en tot això el circuit m’ha ajudat a avançar.
– Quin percentatge de culpa té el teu pare en la teva afició als drons?
Jo diria que la té tota perquè sense ell seria molt complicat anar endavant. El meu pare m’acompanya a tots els campionats, m’aconsella. Ell em va ajudar sobretot al principi perquè ara ja puc muntar jo els drons i també els sé configurar i ja inclús també hi ha dies que entrén tot sol. De totes maneres, mentre jo entrén el meu pare prova peces noves i sempre ens complementem. El que fem és bàsicament repartir-nos la feina perquè no tenim tampoc massa temps i mentre un entrena l’altre mira les carreres i les dificultats que hi ha i en funció d’això es pot fer el disseny del circuit.
– Tens només tretze anys però ja has aconseguit un currículum espectacular arran de la teva assistència a les competicions de drons que s’han fet a Espanya i també fora. Aquests resultats t’han permès quedar entre els tres millors pilots de drons en l’àmbit nacional. Com valores aquests resultats?
La veritat és que estic molt content per aquests resultats aconseguits, els patrocinadors m’ajuden amb certes coses i el fet de quedar el tercer d’Espanya m’ha obert les portes a aquest campionat del món que es farà a la Xina i segur que després d’aquesta prova s’obriran moltes més portes.
– Com és l’ambient que es respira en aquestes competicions nacionals i europees?
A les competicions ho pas molt bé, faig amics, els participants et donen consells, coneixes a gent que veus per les xarxes socials i mai penses a poder conèixer-los en persona i llavors te’ls trobes i és, en general, un ambient molt sa, però competitiu a la vegada, és com un gran equip.
– La teva categoria és la F3U. En aquesta categoria competeixen pilots de la teva edat?
La F3U és la Federació Aèria Espanyola i engloba a tots els pilots federats a partir del gener i actualment no competesc amb gent de la meva edat. Solc competir amb homes de trenta anys, de seixanta, o de totes les edats.
– Vicent, has estat seleccionat i inclòs en el grup espanyol que disputarà la competició mundial de drons que se celebrarà a la Xina a finals d’octubre i a començaments del pròxim mes de novembre. Com afrontes aquest repte?
A veure, és el campionat del món i els organitzadors ho volen fer molt professional i això ens obliga a fer bastants modificacions dels drons; per exemple, s’ha d’incorporar una càmera amb alta definició, s’ha d’entrenar molt perquè serà una competició a la qual no estàs acostumat perquè té caire internacional i els circuits seran diferents amb objectes molt ràpids i més complicats i tot estarà il·luminat amb leds, serà carrera de dia i de nit i per això ara toca entrenar moltíssim, mirar vídeos dels darrers circuits i entrenar aquests objectes nous i poder superar-los tots.
– Veig per tant que serà una competició molt complicada…
Sí, pensa que venen cinc pilots de tots els països del món, que solen ser tres majors, un nen i una dona i ve gent de Corea, dels Estats Units o Austràlia i estarà molt ajustat perquè hi participaran persones que mai pensaves que et trobaries en persona i podràs competir amb ells.
– Et planteges quedar en alguna posició o t’has fixat algun objectiu?
És complicat plantejar-se posicions perquè s’ha de pensar que poden passar moltes coses. Hi ha gent bona que es pot estavellar o podem tenir també nosaltres qualsevol incident, com per exemple, que algú xoqui contra tu i quedis fora de la competició. I com ja he dit, és un circuit molt complicat perquè no estam acostumats a fer-lo. Pensa que s’ha de volar per damunt una estructura que s’assembla molt a un parc d’atraccions i aquesta estructura, com que és nova, ningú l’ha poguda practicar. Nosaltres estam acostumats a volar sempre al mateix nivell en què puges i baixes i, en aquest cas, la mateixa estructura t’obligarà a seguir un camí i això genera incertesa. A més, el circuit és molt llarg i això ens obliga a modificar els drons perquè puguin acabar la carrera i no es quedin sense bateria. Hem parlat amb els fabricants d’hèlices perquè ens recomanin peces per aquest circuit tan llarg i també mirem ara quina bateria hem de muntar perquè arribi. A més, hi ha les especificacions tècniques de la carrera que hauran de complir els drons, com la incorporació de la càmera de la marca DGI que anirà muntada damunt el dron per transmetre vídeo en alta definició i en temps real. Serà, per tant, una carrera complicada però mai se sap que pot passar.
– Ara estàs estudiant Tercer d’Educació Secundària Obligatòria, et planteges alguns estudis professionals vinculats al món dels drons?
Sí, havia pensat en una carrera del tipus enginyeria aeronàutica o enginyeria aeroespacial que estan relacionades amb aquest món que m’agrada bastant.
-Quins reptes et planteges de cara al futur? On t’agradaria arribar amb el pilotatge de drons?
En un futur m’agradaria poder estar present a alguna lliga que no tingui res a veure amb la Federació, una lliga més privada amb un equip d’alt rendiment i amb sous en metàl·lic. Es tractaria d’aconseguir estar en una lliga on hi hagués diferents llocs on competir, diferents capitals del món, o també poder arribar a la lliga DRL (Drone Racing League), que és una lliga de les més importants que es fa ara mateix i que se celebra als Estats Units i que crec que només hi van 20 pilots de tot el món i, si va bé, en un futur m’agradaria arribar a competir en aquesta lliga.
