– Pep, t’has convertit en un vertader expert de les figueres i de les figues de Formentera. Com neix aquesta afició i passió per aquest món?
Bé, primer hauria de puntualitzar i dir que no som un expert, tot i que cada dia en sé una mica més de figueres i figues, però hi ha molta gent que en sap molt més que jo. El coneixement que tenc jo no deixa de ser un coneixement adquirit a poc a poc a través de la gent vella de l’illa, gent com va ser el meu pare, que em va ensenyar a sembrar una figuera o com pugui ser un vesí que m’ensenyi una varietat diferent de figues i de figueres que nosaltres no teníem a casa i, per tant, és una saviesa en part popular i en part pel fet d’haver estudiat assignatures com ara botànica i altres assignatures relacionades amb la natura, i per això se m’ha fet més fàcil adquirir més coneixements.
– I en quin moment comença aquesta afició pel món de les figues?
La meva afició per les figueres i les figues comença fa devers una vintena d’anys un dia que vaig visitar la padrina de la meva dona, una dona ja major. Va ser gràcies a aquesta visita i parlant amb aquesta dona que em va dir que recordava que hi havia una figuera que es deia lloral i em va explicar que recordava que les figues que feia eren molt dolces i molt bones, i em va transmetre, per tant, una imatge idíl·lica d’aquella figuera. Aleshores em vaig adonar que aquest tipus de figuera no hi havia set mai a casa. Dies després, parlant amb el meu pare em va dir que tampoc n’havia sentit a parlar mai d’aquesta figuera, que coneixia només la rojal, però vàrem parlar-ne amb més gent i en vàrem poder localitzar finalment una d’aquesta varietat a la banda des Cap de Barbaria, per la zona de can Parra. Després, el meu pare en va localitzar una altra a la Mola, i em va dur una branca d’aquesta figuera, i aquí va començar la meva afició per les figueres. De fet, va ser llavors que ens vàrem plantejar sembrar totes les varietats de figueres que hi ha a Formentera.
– I això vol dir que ara tens sembrades un exemplar de figuera de totes les varietats que es poden trobar a l’illa… és cert?
Sí. Exactament tenc sembrada una albocor, una blanca poma, una lloral, una bordissot blanca, una blanca cua, bordissot negra, martinenca, una morisca, oriola, verdal, julia, cameta i una coll de dama que em costa molt de fer aferrar.
– Com se sembra una figuera?
Hi ha diverses modalitats de sembra, però la manera antiga de sembrar-la era fer un clot d’aproximadament un metre per un metre, i d’uns 80 centímetres de fondària com a mínim, i s’hi sembra una branca. Aquesta branca pot tenir entre 80 centímetres i un metre i mig o també pot tenir només dos palms però, en tot cas, a la terra hi ha d’haver biomassa; la terra ha de tenir reserves perquè, si hi ha sequera, es pugui aguantar per ella mateixa, i així aquesta figuera pugui obtenir els materials necessaris per treure i brotar.
– Ha d’estar tota enterrada aquesta figuera que es sembra?
Sí. Millor que no quedi cap trosset de figuera per damunt de la terra. Millor que l’ull quedi un palm avall i llavors s’hi posen unes pedres perquè la terra no inundi l’ull i, una vegada ha començat a créixer, es lleven les pedres, es replena de terra el tros que ha crescut i s’hi posa un casat que té la funció de protegir la figuera dels vents i dels animals com cabres i ovelles. El casat té l’objectiu bàsic d’allargar la figuera, de fer-la créixer vertical, ja que l’ull creix vertical buscant el sol i es crea una soca molt recta.
– A quina alçada s’ha de deixar la figuera?
Es poden deixar a diferents alçades. Quan es pensa que té l’altura apropiada s’ha de rompre l’ull apical per impedir que segueixi creixent. Hi ha gent que no talla aquest ull i que només li treu la llum mitjançant un caragol buit que es col·loca damunt aquest ull. Després d’això és quan comença a brotar per la soca i es comença a formar la figuera.
– I quina és la millor època per sembrar una figuera?
La millor època és des de final de febrer fins maig o juny, tot i que el juny pens que és una mica massa tard. De totes maneres, hi ha experts que diuen que es poden sembrar a tot temps. Segons va explicar l’estudiós Montserrat Pons i Boscana en una conferència que va fer a Formentera, les figueres es poden sembrar durant tot l’any.
– Recordes quina va ser la primera figuera que vares sembrar i quants anys fa d’aquell moment?
Sí. Va ser una lloral i va ser l’any 98.
– Sabem quantes varietats de figueres hi ha a Formentera actualment?
Sí. Jo consider que n’hi ha al voltant dunes 17 o 18 perquè hi pot haver subvarietats com la verdal o la verdaleta que encara no tenc clar que siguin la mateixa.
– Quantes varietats de figueres hi ha documentades a altres territoris?
Figueres a tot Balears, segons Montserrat Pons i Boscana, n’hi ha més de tres-centes i repartides per totes les illes. D’entre aquestes varietats, n’ hi ha de molt específiques d’un territori. Per exemple, en Joan Marí Cardona cita la cameta com una varietat que només es troba a Formentera.
– No totes les figueres són iguals, sinó que a més i, segons tenc entès, es poden classificar en bífides i uníferes…
El nom científic de la figuera és ficus carica i d’aquesta n’hi ha moltes varietats. Cada una d’aquestes varietats pot tenir diferents noms a cada una de les illes. El que sí és cert és que hi ha alguna d’aquestes varietats que fan dos saons de figues i la resta només fan una sola saó de figues. Les que són de dos saons fan figues flors en la primera saó. En aquest cas les figueres comencen a fer figues del 20 al 30 de juny, és una producció molt curta en el temps que pot durar d’entre 10 i 15 dies. A Formentera aquestes figueres de dos saons son l’albocor, la rojal, la sarrona o pic de morena, que és més gran que l’albocor, la blanca poma i la lloral. La lloral després de fer les figues flor les comença a fer de les altres. També podríem parlar de la julia, que també sol fer dos saons de figues, però les principals són l’albocor i la rojal. I després tenim les altres varietats que són les uníferes, que només fan una saó de figues i que també s’anomenen agostenques. S’anomenen així perquè la seva producció sol ser al mes d’agost.
– De totes les varietats que es sembren a Formentera quina varietat de figa és la que més t’agrada?
A mi m’agrada en cada època les figues que hi ha. Es comença per les figues flors, que per mi la reina és l’albocor, però la rojal també és molt productiva i molt bona, la lloral també és molt dolça. Una altra que també m’agrada molt i que és primerenca és la cameta. Ara en setembre, la reina és l’oriola.
– I des de quin mes podríem començar a menjar figues i fins quan?
Crec que podríem començar al mes de juny i després podríem continuar a mitjan juliol amb les llorals i cametes, i acabes a l’octubre amb l’oriola i la blanca cua.
– Diuen que una figa per ser bona ha de tenir tres senyals…
Sí, és curiós… Una figa per ser bona ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i bequejada dels pardals. De totes maneres és molt difícil que sigui secallona i bequejada dels pardals al mateix temps, perquè quan la figa comença a ser madura i dolça abans de deixar-la secallonar hi van els pardals a bequejar-la. També n’hi ha un altre que diu: la figa julia, figa de porc, jo me la menj, ben bona la trob.
– Parlem ara de les possibilitats gastronòmiques de les figues, perquè de les figues se’n pot fer pa, licor, la figa es pot assecar… quines opcions més hi ha?
Bé, a Formentera de manera tradicional menjàvem les figues fresques, assecades, les més dolentes per donar menjar als animals. De les figues flors, bàsicament albocors i rojals, i de les julies, se’n feien xereques. De les altres varietats s’assecaven per fer un rebost per part de l’hivern, ja que llavors no hi havia turisme ni a les botigues tanta varietat de fruita com tenim avui.
– Aquests eren els usos tradicionals i actualment també es fa pa i licor de figa, no és així?
Si, abans també s’havia fet a Formentera pa de figa tot i que no era el costum majoritari. Es pot fer pa, licor i també melmelada, jo n’he fet i surt exquisida. A Mallorca, també s’està experimentant fer cafè de figa gràcies a l’aroma i el sabor que tenen les figues. Les figues seques es poden guardar amb licor, amb mel.
– Tenc entès que tots els coneixements que has anat adquirit els darrers vint anys s’acabaran materialitzant en un projecte. Que estàs preparant?
A mi, la biologia i la natura m’han agradat sempre, des de petit, d’ençà que anava a bussejar o d’ençà que guardava una mula fent rodar una sènia d’un safareig. Però qui realment em va fer estimar la biologia i em va transmetre aquest amor per la natura va ser Cristòfol Guerau de Arellano, professor de ciències de l’Institut de Santa Maria. Aquest professor, sabent que jo havia començat a col·leccionar les figueres de Formentera, un dia em va dir que aquest coneixement que anava adquirint l’havia d’escriure. D’això, fa com a mínim 15 anys que m’ho va dir, i ara estic pensant a fer-li cas, ja que tenc una mica més de tremps i ara puc. Per aquest motiu, tal vegada aquests petits coneixements que pugui tenir adquirits a través de la gent de Formentera es puguin plasmar algun dia en un llibre.
