Martí Juan Mayans (9/12/89) és un jove amant de l’esport i de l’agricultura. De fet, és un dels pocs joves pagesos de Formentera que viu d’aquest ofici. Una feina que realitza des de fa quatre anys i que sempre ha viscut a casa seva. Ha après de la tradició familiar i continua elaborant el producte local.
El que recull al seu hort ho ven al mercat pagès del Centre Artesà Antoni Tur «Gabrielet» a Sant Francesc Xavier, al supermercat de Can Martí, a Migjorn, i en alguns restaurants de l’illa.
Hem estat un dia amb ell per veure com desenvolupa la feina de pagès.
Bon dia Martí,
Quan vares començar a dedicar-te a l’agricultura com a forma de guanyar-te la vida?
Aquest és el quart any que m’hi dedico
Per què vares escollir aquest ofici?
El meu pare em va motivar. Va proposar produir més del que estàvem cultivant habitualment. Just en aquell moment el Govern de les Balears va obrir una línia d’ajudes econòmiques per joves agricultors que volguessin iniciar-se en aquest ofici. M’hi vaig apuntar, i vaig poder fer una inversió per arrancar el negoci de pagès.
Segueixes rebent ajudes del Govern?
No. Només vaig rebre l’ajuda econòmica el primer any per fer la inversió inicial. Eren 14.000 euros, però vaig comprar material per un import que va superar el que rebia de l’administració. Tot i això, va ser una gran ajuda.
A casa teva ha set casa d’agricultors?
La meva àvia ha cultivat sempre, i al meu pare també li agrada molt el camp. Per aquest motiu m’he animat a fer-ho, sense aquesta empenta no ho hauria fet tot sol (rialles).
Ets feliç amb el que estàs fent?
Si…. si no no ho faria (rialles)… Ara parlant en serio, m’agrada el contacte amb la naturalesa. Però, sobretot, la satisfacció de veure com creix el que estic cultivant. Encara que no ho paregui, l’ofici de pagès és una feina dura, i per tant, quan creixen les tomates, els melons o les xindris, és molt gratificant. Si cuides la terra, és molt agraïda.
Com és la teva jornada?
Ara estic cada matí al mercat pagès del Centre Antoni Tur Gabrielet venent el producte. Això, però, em treu temps per dedicar al camp. Tot i així, vaig a l’hort de 7:00 a 9:00h, i després al mercat pagès fins les 14:00. I a la tarda començo a fer el repartiment a diversos restaurants que els-hi venc. En acabar torno al camp per recollir els aliments i preparar el producte de l’endemà. També he contractat una persona que segueix fent feina al camp mentre jo no hi sóc.
Què cultives?
Principalment patata, ceba, tomata, xindri, meló i carabassí. Aquests són els que en més quantitat produeixo. Després també hi ha pebreres, albergínies, ceba morada, i les fruites de temporada que van sortint. Ara hi ha les figues, hi ha hagut prunes, i ben aviat hi haurà el raïm i caquis.
Com està anant la collita de figues, ja que de primerenques no n’hi va haver gaire producció?
Sí, és cert, hi va haver poca collita de primerenques. El que sí que hi ha ara són figues de moltes varietats; orioles, albocor, coll de dama, verdal, etc.. N’hi ha de molts tipus i n’hi ha en bona quantitat.
Vens el teu producte per diferents canals de venda. Però un dels que més s’havia reclamat és el mercat pagès del Centre Gabrielet. Com està responent la gent?
La veritat que cada vegada millor. Fa més de 5 anys que va obrir, però ara és quan més està agafant més força. Cada vegada som més venedors i hi ha més varietat. La gent que ve està contenta amb el producte fet a casa i al final, amb el boca a boca, parla bé i cada vegada ve més gent.
Què destacaries del teu producte que no té el que ve de fora?
El producte local té com a molt dos o tres dies des que l’hem recollit, és un gènere molt fresc. Pensa que cada tarda preparo el que venc l’endemà, així que renovem el material cada dia, no recollim més del que no vendrem. En canvi, el que ve de fora ha passat per geleres i vés a saber els dies que fa que s’ha collit.
T’hi pots guanyar bé la vida?
Sí. Bé és cert, que a l’estiu és quan més vens i més guanyes per la gran quantitat de turistes que venen a comprar. I és com tot, en els mesos d’hivern, sobrevius.
Quins són els principals problemes que més afecten la teva feina d’agricultor?
Les plagues i la falta d’aigua.
Com et proveeixes d’aigua?
Tenim un pou a casa i hem instal·lat una dessaladora per poder regar amb aigua dolça. A més, aprofitem el que podem recollir durant les pluges d’hivern i la mesclem amb la del pou. Pareix que l’aigua és bona, si no no produiria tant (rialles).
Quines són les plagues que més et perjudiquen?
N’hi ha per diversos fronts. Per una banda els coloms picotegen els fruits en recerca d’aigua i han afectat molt a les xindrieres tardanes, s’ho han menjat quasi tot. I per altra banda, les malalties i plagues com la Tuta Absoluta i Eliotis.
Com ho combats?
Faig servir productes ecològics. No estic certificat com a tal, però els productes que utilitzo, cerco que estiguin dins l’agricultura ecològica. També vaig servir sofre contra l’aranya vermella, i coure per combatre el míldiu.
Què opines del projecte de la bassa d’aigua per a regants, que mai arriba?
Ja ho dius, un projecte de 8 milions d’euros que s’està deteriorant sense haver-lo fet servir i no es posa en funcionament. Serà un projecte que no arriba fins al meu hort de Can Martí, però pot és una bona manera per abastir aigua a la comunitat de regants beneficiats. Opino que s’ha de veure que tal és la qualitat d’aquesta aigua. Al final són aigües reciclades que no se sap molt bé que s’hi ha tirat, així que hauran d’estar molt descontaminades i molt ben tractades. Per això, estic content amb la meva aigua mentre la pugui seguir produint.
Tens prou aigua per tot el que cultives?
Tinc un límit. No puc sembrar més del que puc regar. En aquest moment, podria sembrar més per la quantitat d’aigua que puc produir, però no ho arribaria a vendre. Hi ha més agricultors amb més gènere.
La terra de Formentera és fèrtil?
Sí. N’hi ha de molt bona qualitat.
Per finalitzar. Com veus la salut del sector de l’agricultura a Formentera?
R.Està amb bona salut! Amb la posada en funcionament de la nova Cooperativa del Camp, més gent s’ha animat a treballar les terres i, en alguns casos, s’anirà transformant amb nous horts. El principal fre, és el retràs en la posada en funcionament de la bassa de reg, ja que no hi ha aigua a l’illa. Però, afortunadament, l’agricultura va creixent a poc a poc i per bon camí.
Gràcies Martí. Molta sort i bones collites!
