L’estiu de 2017 serà recordat com un dels períodes més foscos que s’han viscut a Formentera pel que fa a incendis forestals.
La imatge desoladora i l’olor de cendra que desprenen les 30 hectàrees cremades a conseqüència dels tres incendis produïts en menys de dos mesos a la mateixa zona propera a Cala Saona, ens obliga a fer una reflexió profunda sobre l’estat dels nostres boscos.
Si fem una retrospectiva de 30 o 40 anys quan la nostra illa, igual que les altres de l’arxipèlag balear, no vivia exclusivament del turisme, els propietaris de les finques agrestes es dedicaven a mantenir les seves cases allunyades del perill d’incendi amb faixes d’autoprotecció. 
No només això, també netejaven els boscos i els tenien ben cuidats. El ramat que molts formenterers/es tenien complia escrupolosament la seva funció de pasturatge que ajudava a la prevenció dels incendis. De fet, avui dia hi ha zones de molts països, inclòs Espanya, on s’utilitza el ramat per eliminar matolls i deixar les zones forestals més preparades davant un foc descontrolat. Es tracta d’un sistema ecològic i natural que contribueix a allargar la vida de les zones boscoses.
Aquesta acció responsable i quotidiana que feien molts propietaris s’ha vist disminuïda amb el pas dels anys, on els valors i els interessos personals han derivat cap a una altra direcció. L’entrada del turisme a les nostres illes i el ritme frenètic de la nostra societat actual ha significat un gran canvi en la vida molts illencs.
Així mateix, aquesta tendència cap a l’abandonament de les zones forestals es repeteix en tot el territori nacional. Durant els últims 30 anys, Espanya ha doblegat el seu volum de massa forestal, en passar de 10 a 18 milions d’hectàrees de bosc. No obstant això, des de l’any 2009 el muntant destinat per les administracions públiques per a la seva conservació s’ha reduït un 30 per cent.
Per tant, si ens fem la pregunta de qui és l’encarregat de netejar les zones on hi ha tanta massa forestal, molta d’ella seca des de fa anys, doncs, la resposta és ben senzilla: els propietaris de cada parcel·la. En cas de ser pública, és l’administració competent l’encarregada de la seva conservació.
Així ho ha explicat a formenteraavui.com, Miguel Soriano, Tècnic en Gestió Forestal d’Incendis de la Conselleria de Medi Ambient, que ha treballat en l’extinció del tercer incendi de Cala Saona: «Tant a Eivissa com a Formentera la major part del territori és privat. Des de 2007 la legislació autonòmica actual obliga al propietari d’una casa situada en un terreny forestal a mantenir els voltants de l’edificació neta per a la prevenció d’incendis, a més de la responsabilitat moral que implica fer-ho a la resta de la parcel·la boscosa». Així mateix, Soriano assegura que les lleis urbanístiques de cada illa, els Plans Territorials Insulars, que contempla lleis proteccionistes com els ANEI o Xarxa Natura 2000, també imposen a cada nova construcció a fer la faixa de protecció de l’habitatge i amplien el radi a 30 metres. Unes obligacions que, de moment, no tenen sanció.
Un dels fets que més preocupa els agents forestals són les 780 edificacions comptabilitzades a Formentera que no tenen faixa de protecció, incloses hotels, apartaments turístics i cases privades. Per Soriano: «és una situació perillosa perquè hi ha molts immobles en perill d’incendi i alguns en perill molt elevat d’incendi». Assegura que aquesta deixadesa converteix molts boscos de l’illa «en un autèntic polvorí» que dificulta la feina dels mitjans d’emergències en cas d’incendi i augmenta les possibilitats que les conseqüències siguin encara més greus.
Per fer una faixa d’autoprotecció efectiva s’ha de fer una reducció dels matolls que estiguin més propers a la casa i podar els pins grans fins a la meitat de la seva alçada. Les savines es poden podar però no s’han de tallar. El tècnic de la Conselleria assegura que aquesta pot ser la diferencia «que una casa se salvi o quedi calcinada».
Tot propietari que no disposi de mitjans propis per fer la faixa de protecció a la seva casa ha de presentar una sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient i contractar a una empresa privada per a la neteja forestal.
Els boscos que hagin patit un incendi també han de ser netejats pels seus propietaris i facilitar així a la regeneració de la zona cremada. La neteja adequada a una zona calcinada i unes pluges hivernals favorables pot culminar en el creixement de nous pins en poc més d’un any. Soriano explica que és convenient deixar passar uns anys per veure com evoluciona la regeneració natural del bosc.
En cas que no creixi nova vegetació s’estudiaria la possible regeneració amb l’acció humana.
Els propietaris que facin el desemborsament econòmic per a la neteja del seu bosc després d’un incendi poden recuperar l’inversió amb la venda de llenya recollida de la neteja, o bé arribar a un acord amb l’empresa contractada.
També és importat desbrossar els camins d’accés als habitatges amb una faixa de protecció de 10 metres a cada costat. 
«És una mesura de seguretat per a poder evacuar als vesins i poder accedir els mitjans d’extinció a la zona afectada», ha puntualitzat Miguel Soriano.
Des de fa 10 anys s’estan realitzant diverses campanyes informatives d’impacte sobre la prevenció dels incendis a la nostra comunitat autònoma. Segons Miguel Soriano: «s’han aconseguit bons resultats però encara queda molta feina per fer i moltes cases dins boscos que estan desprotegides».
