Miquel Costa, més conegut com a ‘Coco’ en l’àmbit familiar, va néixer a Formentera fa 44 anys. Aquest formenterer va iniciar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, però ben aviat es va traslladar a Barcelona on es va decantar per la interpretació. Finalment, a València, es va dedicar al teatre contemporani. Després d’uns anys fora de l’illa, Miquel Costa va decidir tornar a l’illa i crear Espai Frumentària, un espai teatral i de dinamització cultural que encara és en vigor.
Bon dia Miquel, tenc una curiositat, hi ha molta gent que encara et coneix com a ‘Coco’, per què et diuen ‘Coco’?
‘Coco’ ve de Cocoliso i era un malnom que em va posar sense voler, crec, un mestre de religió, l’antic capellà de sant Ferran, en Julio. Un dia em va dir Cocoliso i a un parell d’amics els va fer gràcia i vaig passar a ser Coco i ja només m’ho diu la família i uns pocs amics.
Escola d’Arts, estudis d’Interpretació i de Teatre, veig que ets un home amb inquietuds…
Sí. Quan tenia 17 anys vaig anar a Palma perquè volia pintar. Sempre se m’ha donat bé el dibuix i la pintura i per això vaig estar un any a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, perquè volia pintar, però no ho vaig acabar i vaig tornar cap aquí. Després de fer la temporada a Formentera, l’any següent i amb 18 anys, vaig anar a Barcelona i em vaig inscriure a un centre d’investigació teatral, la Casona, i hi vaig fer 4 o 5 anys i, de fet, el darrer any hi vaig acabar treballant com a ajudant del professor de teatre. Després vaig treballar amb alguna companyia de teatre infantil, em vaig formar amb altres professors de teatre físic i altres disciplines, i vaig fer-hi deu anys en total, a Barcelona. Després vaig anar a València i el primer any vaig muntar un estudi d’investigació teatral que va durar 4 anys i que ens va permetre fer moltes coses. Després vaig treballar a un centre de teatre contemporani, vaig fer classes, entre moltes altres coses. A valència vaig començar també a estudiar a distància la carrera de filosofia. En vaig cursar dos anys i és una carrera que no l’acabaré mai però aquests estudis em van marcar la meva mirada cap al teatre.
Després d’aquests 20 anys entre Barcelona i València, tornes cap a Formentera i crees Espai Frumentària, un espai cultural dedicat a les arts escèniques que encara segueix en vigor. Què és Espai Frumentària?
Bé, ja feia uns 4 anys que em dedicava íntegrament al teatre, vivia d’això a València i volia tornar a Formentera, però també volia continuar fent teatre i per això vaig crear Espai Frumentària, que neix com una escola de teatre. El primer any vam fer diferents cursos, després es va anar ampliant amb més gent i vam crear un col·lectiu artístic i cultural que ens dedicam no només a producció teatral i a formació escènica, sinó també a gestió i dinamització cultural. A través d’aquest espai hem creat rutes culturals, hem fet exposicions, hem fet una aula de formació teatral i, des de fa més d’un any, gestionam la Casa del Poble, que és un centre sociocultural del Consell Insular. En aquest centre fem activitats com el 7 a les 6, que és una programació cultural que ja compleix sis anys, feim filmoteca i diferents tallers. A més, també hem fet 5 produccions teatrals comptant la següent que estrenarem.
Què signifiquen les arts escèniques per a Miquel Costa?
Jo tenia clar que m’havia de dedicar a alguna cosa artística i com que en un principi no va ser la pintura, em va donar per apuntar-me a fer teatre. D’ençà que tenia 18 anys i vaig provar el teatre a Barcelona, no l’he deixat. El teatre i treballar de cambrer és el que més he fet. Tots els que fem teatre hem treballat moltíssimes temporades de cambrer i la gent del teatre som excel·lents cambrers. De totes maneres, el meu teatre ha anat evolucionant. Les darreres produccions que estam fent és un tipus de teatre molt personal, que he anat definint amb moltíssimes influències tant de professors de teatre com d’altres formes d’art i ha anat evolucionant cap a una manera molt personal d’entendre la posada en escena. Aquestes produccions que fem, les realitzam amb altra gent com Vicent Ferrer, Valeria de Vecchio, León Convalia, Xènia Fuertes i som un equip que ens agrada treballar en conjunt aquests projectes.
Com es podria definir aquest tipus de teatre que fa Espai Frumentària, és teatre d’autor?
Sempre que hi ha una idea darrere d’una obra, prou personal, s’anomena d’autor. Aquesta definició em sembla agosarada perquè fa poc que hem començat a trobar un estil propi, seria un estil propi d’Espai Frumentària, no només meu. Jo com a director escènic, traç la meva idea de l’obra i de l’estructura però després la influència de Vicent Ferrer amb el text i de tota la gent que hi treballa és molt grossa. Es tracta, per tant, d’un teatre experimental, íntim, físic i m’agradaria que fos també un teatre poètic.
Fa uns anys vas crear un personatge, s’Home des Senalló, un exemple d’humor satíric que va triomfar a les xarxes socials, a la ràdio i a molts d’espectacles fets a Formentera i també a Eivissa i Barcelona… Com neix aquest personatge?
El personatge va néixer per un encàrrec. En Pep Toni que llavors estava a Ràdio Illa, em va demanar si no podia fer algun tipus de personatge d’humor que parlàs de l’actualitat política setmanal. Gairebé un any després vaig començar a perfilar aquest personatge que va cobrar vida primer al Facebook i després ja li vaig posar veu i el vaig portar a la ràdio. De fet, hi havia una secció setmanal dins Ràdio Illa dedicada a s’Home des Senalló que va durar gairebé 5 anys. Després he fet intervencions a Eivissa i la més sonada va ser a can Ventosa en les mencions de sant Jordi de fa dos o tres anys i que va aixecar coses del Partit Popular d’Eivissa i que IB3 la va censurar. Va ser una polèmica molt divertida i va ser un èxit no per la intervenció en si mateixa sinó pel ressò que va generar, per les crítiques i per aquesta censura absurda que va aplicar a Ib3 el PP de Bauzà.
Una confessió: amb qui ets vas inspirar quan vas crear aquest personatge?
Amb molta gent. Com a mínim s’Home des Senalló té coses de 4 o 5 persones de Formentera. No cal dir-les però sí que puc dir que una d’elles és mon pare. També té coses de gent que he observat, de majors de l’illa que he anat observant, sobretot pel que fa al seu tarannà.
Com vas dir en alguna ocasió, s’Home des Senalló, era un personatge molt emprenyo, molt crític, igual massa, una crítica que supòs que no va agradar a tothom… s’Home des Senalló ja fa temps que no apareix, s’ha mort o l’han matat?
L’he mort jo. L’he fet descansar un temps i tampoc per cap raó. Abans parlava de la censura però estic segur que el que vaig fer aquí, a Formentera, amb l’Home des Senalló no ho hauria pogut fer segurament a cap altra ràdio d’Espanya ni en cap altre mitjà de comunicació. I això és un mèrit de Ràdio Illa i de l’equip de govern de Formentera perquè, tot i que en algun moment sé que es varen emprenyar, en cap moment hi ha hagut un intent de censura. Era una sàtira molt dura, descarnada, que reconec que va fer mal però amb el personatge el que intentava fer és riure, perquè la sàtira té un punt ridiculitzador. La sàtira se’n riu del poder establert i aquesta sàtira ridiculitzava tant el poder central com el poder borbònic, com també els grans poders i també els poders locals de tots els partits i de tots els caps de partit. Per això parlava d’ells directament i els posava en situacions ridícules, i els posava malnoms i feia el que fa un sàtir. Hi ha molta gent que segueix emprenyada amb s’Home des Senalló, tot i que, aquest fet, mai m’ha portat problemes seriosos amb ningú.
Però t’has guanyat alguna enemistat?
Sí, m’he guanyat alguna enemistat. També és veritat que en cap moment he volgut anar cap a aspectes personals. Hi ha sàtires que toquen aspectes personals i familiars i jo tenia clar que això no ho havia de fer i en tot moment parlava dels personatges públics com el que eren, personatges públics. I sa majoria d’ells i en sa majoria de moments s’ho van agafar prou bé.
Tenc entès que actualment Espai Frumentaria treballa en un nou projecte, Nautae. En què consisteix aquesta producció escènica?
Nautae és la tercera producció d’un tríptic de produccions que va començar amb Cap de tortuga, una obra que parlava sobre la mort. Va seguir l’any passat amb Perdius, una obra que encara està de gira. Aquest tríptic que parla de la mort, de la guerra i de les seves conseqüències es tanca ara amb Nautae. És una producció que com a estructura discursiva té el tema del viatge mític i dels èxodes contemporanis i, com a ressò polític d’actualitat, té el drama dels refugiats a la Mediterrània. És una obra de format semblant a Perdius, ja que també serà per un nombre limitat d’espectadors, íntima, amb pocs personatges i on les coses que passen es visualitzen físicament. La posada en escena és meva, el text és d’en Vicent Ferrer, les intervencions físiques són de Manolo Oya, com a actriu i cantant hi ha na Xènia Fuertes, es projectaran imatges de la pintora Helena Belzer i la fotografia i vídeo són de Pilar Aldea.
I quan veurà la llum aquesta obra?
El dia 3 de juny s’estrenarà a la sala Municipal de Cultura de sant Francesc.
Per aquest projecte heu obert una línia de micromecenatge. Està de moda el micromecenatge o és que no es destinen prou recursos per la cultura?
Una mica tot. Crec que la responsabilitat d’obtenir fons pels projectes artístics ha de ser compartida com a mínim entre els mateixos creadors. Per exemple, fa poc vam posar a la Casa del Poble la taquilla inversa per a concerts i altres actes, i no cobram entrada però, si algú vol deixar una moneda, ho pot fer. Tenim algun conveni amb el Consell Insular com el que hem signat enguany i pensàvem que per a alguns projectes concrets com Nautae havíem d’explorar el micromecenatge.
A mi em fa la sensació que a Formentera es fan moltes coses des del punt de vista cultural, Miquel com veus actualment la situació de la cultura a Formentera?
Des de fa molts d’anys la programació cultural a Formentera és espectacular. Hi ha moltíssims actes i el canvi en els darrers anys ha set espectacular. La primera consellera de cultura, Sonia Cardona, i ara, na Susana Labrador, i tot el personal de la conselleria de Cultura han fet i fan una feina espectacular i la programació és bona. De totes maneres, jo trob a faltar que a Formentera hi hagi més projectes culturals importants i que a aquests projectes se’ls doti d’un fiançament adequat. Som conscient que, a poc a poc, i en els anys vinents tendrem algun espai cultural més, però avui en dia és surrealista que, per exemple, el cinema, estigui en aquestes condicions. Que l’únic espai dedicat a les arts escèniques estigui així és impressionant, quan a altres temes s’han desenvolupat i s’han creat infraestructures. Per tant, una vegada més, la cultura, com sempre, s’ha deixat en darrer lloc. Entenc, per tant, que la cultura no està prou ben finançada i que, a poc a poc, s’hi han de dedicar més recursos. Recentment, la feina que ha intentat fer el Govern Balear amb Jaume Gomila i Pep Sardà, que han estat destituïts fa poc, ha set espectacular. Ells han intentat professionalitzar la cultura a Balears. Aquí, a Formentera, hem de propiciar també que la indústria cultural es professionalitzi.
