Des de fa sis anys n’Ivan Pérez és el patró major de la Confraria de Pescadors de Formentera. Actualment té 36 anys i ja en fa 10 que es dedica a la pesca professional. Gairebé cada dia, aquest pescador surt a la mar amb un llaüt que va heretar del seu avi i que va decidir restaurar i tornar-lo a posar a navegar. La pesca és per a n’Ivan Pérez una tradició familiar, però no només això, sinó que afirma que és una manera de viure que porta molt a dins i que representa actualment el seu present i futur.
-Bon dia Ivan, avui fa un dia excel·lent, un bon dia de pesca, per què no ets a pescar?
Bon dia. No, avui no fa un dia excel·lent de pesca, avui és un dia meravellós per descansar. Avui és diumenge i no es pesca, els diumenges no són per a treballar.
-Quins dies sols anar a pescar i quin tipus de peix sols agafar?
Bé, jo em dedic bàsicament al peix de temporada, ara estam en temporada de gerret i a l’estiu començ amb la pesca de xarxa buscant peix i acab amb la pesca de palangre també buscant peix. Això és el que em dedic jo, però la nostra flota ara mateix es dedica a buscar la sèpia, però llavors canvia al peix i també a la llagosta.
– Sols pescar tot l’any o només pesques de temporada?
Vaig pescant durant tot l’any, depenent de la demanda, i tampoc forç la màquina a l’hora d’anar a pescar, excepte a l’estiu per l’afluència de turistes que hi ha, però pesc simplement per poder viure i anar mantenint-me.
-El gerret és un peix molt popular i no és un peix car, però la resta de peixos sí que ho són? Per què és tant car el peix fresc?
El gerret és un peix que fa tres-cents anys que és popular. En el meu cas només he continuat una tradició amb la pesca del gerret per intentar que la gent pugui tenir aquest peix i el més fresc possible. Això és el que intent fer com a pescador, tractar de seguir una tradició. Pel que fa als altres peixos, el preu va en funció de la situació en què estan i en funció del nivell de consum. Tampoc podem posar tots els peixos barats, perquè aleshores hi hauria una afluència a l’hora de pescar que segurament afectaria la situació de la mar, i potser els recursos es veurien minvats. Amb preus més barats, nosaltres hauríem de pescar més per treure el jornal i segurament la gent tendria més accés al peix, però a la llarga ho pagarien els nostres fons amb les nostres pesqueries.
-En el teu cas pesques amb una barca familiar, un llaüt que era del teu avi i que vas tornar a recuperar. Explica’m com va sorgir aquesta idea de restaurar-lo i de tornar-lo a la mar.
Per a mi va ser una oportunitat per començar. Vaig guardar uns estalvis per començar a dedicar-me a aquesta professió, i això em va permetre l’oportunitat de recuperar el llaüt del meu avi, poder-lo restaurar i començar a pescar. Ara, n’estic ben content d’aquest llaüt, perquè m’està donant servei i, per tant, a partir d’ara es tracta de seguir-lo conservant i seguir pescant.
– Quin tipus de llaüt és?
És un llaüt menorquí que estava enarborat per la vela, d’uns 8,40 metres d’eslora, amb 2,70 de mànega i tradicional de Formentera. És un llaüt antic, ja que els seus papers daten de 1903.
-Des de fa sis anys ets el president de la Confraria de Pescadors de Formentera… parlem d’aquesta confraria i d’aquest col·lectiu de gent…
La confraria ja ha celebrat fa temps els seus 25 anys com a òrgan representatiu del sector pesquer de Formentera. Està formada per una vintena de llaüts que pesquen amb arts menors i compta també amb barques de bou. Dins de la confraria hi ha uns trenta-cinc socis que es dediquen a la pesca.
– El sector pesquer de Formentera és un sector artesanal que disposa majoritàriament de petits llaüts de pesca. Hi ha però també tres barques de bou. Això també es pesca artesanal?
Depèn de com t’ho miris. Jo l’únic que puc presumir d’elles és que, de totes les barques de bou, les de Formentera són les que més respecten la mar.
-Formentera ha demanat recentment la creació de tres noves reserves de pesca. No està prou protegida la mar?
En matèria de protecció, hi intervenen molts de factors. La creació de tres reserves no és més que una primera passa per a una actuació futura més ambiciosa. Hi ha d’haver una implicació social i de totes les administracions. El tema de la pesca no només afecta la mar. És una primera actuació per començar a fer feina amb tota la societat i reconèixer que hi ha un problema veient la situació amb què es troben altres caladors. La confraria ha decidit que no podíem arribar a la situació d’altres caladors que estan totalment desfets per la pesca. Es tracta de què hi hagi un futur i una sostenibilitat dels recursos pesquers per permetre que hi hagi un futur en la pesca. No volem pensar en un dia que s’acabi el peix, perquè llavors igual també s’acabaria el turisme.
-La vostra demanda en matèria de protecció anava més enllà de les tres reserves… això és així?
Sí, però l’única eina que nosaltres teníem per començar a treballar era sol·licitar de moment la creació d’aquestes reserves. Es tracta d’un bon punt de partida. De fet, després de fer l’ampliació de la Reserva Marina des Freus fins a la Punta des Cap, els pescadors s’han adonat que la protecció d’aquest espai havia millorat un 100 %. També hi ha altres mesures de reducció que ens hem aplicat nosaltres mateixos, com vedes o reducció de maies. Aquestes mesures faran que el futur pesquer a aquestes zones estigui assegurat. De totes maneres reclamem una inspecció efectiva de les reserves perquè, sense inspecció, les reserves de paper no serveixen per a res.
– Encara hi ha aspectes que han de millorar en la Reserva Marina des Freus?
Sí. La reserva marina des Freus té una part que pensam que no funciona, sobretot la part turística. El turisme, a nosaltres, ens arracona i cada vegada ens deixa menys llocs per a pescar. Ara bé, pel que fa a la reserva de pesca, aquesta part funciona. A llocs lliures on només actuam nosaltres i la pesca recreativa, aquestes reserves funcionen i són efectives.
– Fa temps que vares dir que la pesca furtiva i la venda il·legal de peix eren dues de les amenaces que patia la pesca artesanal de l’illa. Com està aquesta qüestió? Hi ha prou vigilància i control de l’activitat pesquera?
És indiscutible que no. No hi ha prou vigilància. És una petició que nosaltres hem fet i que tornam a reclamar perquè sense la vigilància no funciona. La impunitat davant les infraccions fa que tot el que està escrit damunt un paper no serveixi per a res. Pensam que fer aquestes reserves és inútil si després no hi ha una vigilància efectiva. Les reserves hi han de ser però la vigilància és indispensable.
– Quines són actualment les principals amenaces de la pesca artesanal?
D’amenaces, n’hi ha moltes. Podem parlar en general de contaminació, aglomeracions, remors acústiques o ocupació de les pesqueries. Des de la confraria hem identificat moltes possibles amenaces per a la pesca, és per això que volem aquestes reserves perquè la gent conegui els perills reals que pot haver-hi per la mar. A Formentera els nostres fons marins estan ben conservats però, si no els preservam, s’acabaran fent malbé.
– Tu representes el canvi generacional, una persona jove que es dedica a l’activitat pesquera professional. Representes una excepció o hi ha realment un relleu generacional a Formentera en l’activitat pesquera?
Jo pens que hi ha un relleu generacional en aquesta activitat. Durant el temps que port de president s’ha anat jubilant gent i han anat entrant patrons joves. Per exemple, tenc un germà més petit que jo que s’ha buscat una barca i s’ha posat a pescar. Sí que hi ha un recanvi, ja que els vaixells que deixen les persones que es retiren es van ocupant. També conec dos persones joves que estan començant a pescar i pens que el canvi generacional aquí està assegurat.
– Té futur avui en dia el món de la pesca?
És clar que sí que té futur. Si nosaltres, en l’àmbit social i pel que fa a les administracions podem reconduir-ho, té futur, sí que té futur si treballam tots en conjunt.
